• Imprimir

Entrevista: Thomas Ostermeier Director artístic del centre de creació Schaubühne am Lehniner Platz de Berlín

"Comunico el que observo al voltant"

Teresa Bruna

Thomas Ostermeier ha estat a Barcelona amb un 'Hamlet' envaït de bogeria, que va sorprendre al Festival d'Avinyó
M. ÀNGELS TORRES

Thomas Ostermeier (Soltau, 1968) és un creador reconegut internacionalment. Des del 1999 és el director artístic de la Schaubühne, el centre de creació de Berlín, referent per a Europa. L'any 2004 va ser escollit director associat del Festival d'Avinyó, un càrrec instaurat per impregnar un alè diferent a cada edició d'aquesta mostra, l'alta costura de la dramatúrgia contemporània europea. Ostermeier ha passat fugaçment per Barcelona. Ha estat dos dies al Teatre Lliure amb la seva peculiar versió de Hamlet, estrenada aquest estiu a Avinyó. Polèmic o no, Ostermeier és peça única i l'hem volgut entrevistar.

Deien que alguna cosa està podrida al regne de Dinamarca. Fins on arriba, Dinamarca, al seu Hamlet?

A tot Occident! Hi ha moments en què pot semblar una mena d'Estat criminal, mafiós... Ens han interessat molt els hàbits mafiosos perquè permeten donar la idea d'un Estat que té el poder i a la vegada està impregnat de violència, un Estat encara guerrer, amb homes guerrers i armes.

Shakespeare dóna molts missatges a l'obra. El seu teatre conté missatges?

No, miri: si jo volgués donar missatges, enviaria cartes. ¿Vostè creu que hi ha un missatge en el comportament actual de la gent? ¿Hi ha un missatge darrere les guerres, en la violència, en la injustícia? Jo no ho crec. Nosaltres fem una exposició, comuniquem la nostra manera de veure. Jo no puc donar respostes perquè no en tinc. Però l'obra està plena de preguntes que són importants.

Diuen que vostè és un provocador...

Jo no sóc gens provocador!

També sé que sempre contesta això!

És que no és cert! Quan començo a treballar amb l'equip artístic, no penso en res provocatiu, mai. Intento comunicar, a través de l'obra, l'espai, els actors i la meva mirada personal, el que observo al meu voltant. Però la resta de l'equip, decoradors, l'autor... són artistes també. Ens posem en contacte tots per crear alguna cosa que jo, tot sol, no puc imaginar a casa meva. Quan vaig pensar en aquest Hamlet, al matí no sabia que a la nit decidiríem començar amb l'enterrament. Sabia que posaria una tomba, que hi hauria terra... Però tot just per provar un espai de treball. Va ser després que es va convertir en cementiri!

Quin és el seu sistema de treball amb els actors?

Entenc que un bon director d'escena és aquell que respon al que passa als assaigs i intento ser-ho. La creació neix amb el treball dels actors. Després ell podrà organitzar el que s'ha trobat entre tots. No sé pas per què diuen que sóc provocatiu! Si us ensenyem el que hem creat, el que hem trobat...

No s'amoïni, potser no ve el públic que vostè espera...

Siií que ve! Jo ja sóc feliç quan veig que hi ha públic, sigui el que sigui!

Durant l'any, què fa el director de la Schaubühne?

Faig tres o quatre creacions pròpies. Però hi ha altres directors, companyies permanents... Fem 400 representacions per temporada i 100 representacions que surten pel món cada any. Com ara, que hem estat aquí.

Quantes vegades ha estat a Barcelona?

Doncs, sis ja! Sempre al Lliure, però.

Què pensa del teatre que es fa aquí?

Adoro el que fa l'Àlex Rigola, però no puc dir res més del teatre català perquè només conec el treball de l'Àlex. També m'entusiasma Rodrigo García, argentí, que vostès el coneixen perquè ha estat pel Lliure. A Avinyó és molt conegut, hi ha estat diverses vegades. De l'Àlex he vist Santa Joana dels escorxadors al Berliner Ensemble, em va encantar. I aquella versió de Hamlet que va fer, extraordinària, European House. L'adoro, l'adoro!

No la portarà a la Schaubühne?

Ens hagués agradat molt convidar-lo, però no som un teatre d'acollida. La ciutat -el consistori- ens ha prohibit utilitzar diners públics en això, perquè ja hi ha altres teatres a Berlín que ho fan. La Schaubühne és un teatre de producció i hem de gastar els diners en això.

Una última pregunta sobre el seu Hamlet, esquizofrènic, manipulador i assassí. Haurà hagut de tocar el text de Shakespeare...

No, les paraules són seves. N'hem fet una traducció actualitzada per intentar posar una mica més de llum a la gran complexitat del pensament de Shakespeare. Si mira les traduccions antigues dels seus textos, veurà que és molt difícil d'entendre les frases, són enrevessades, laberíntiques... La traducció en prosa és la nostra aportació dramatúrgica per mostrar millor l'autor. L'anglès és molt més curt que l'alemany i, en vers, li faltaria sentit.