• Imprimir
• Enviar

Crítica circ

Mira què sé fer!

Jordi Jané

Guillem Albà i Jango Edwards col·laboren a l'espectacle 'Sketchofrenia'
SAT

'Sketchofrenia'

De Jango Edwards i Guillem Albà. Amb Guillem Albà.

Sant Andreu Teatre. 11 de setembre

Una curiosa (o no tant) coincidència generacional va fer que a l'última Fira de Tàrrega tothom parlés de dos joves valors: Alba Sarraute i Guillem Albà (25 i 23 anys). A part de la joventut, tenen en comú la creativitat i la construcció d'un llenguatge escènic propi. Anem bé. Hi ha futur.

El sufix -frènia ve del grec phrén, ment. Estirant-ho una mica, Sketchofrenia seria la deficiència de pensar (només) en l'esquetx. I l'espectacle és (només) això: una allau d'esquetxos. Sovint fugaços, de vegades enllaçats però sense una intencionalitat dramatúrgica plausible, es despleguen com un catàleg amplíssim (fins i tot massa prolix) de les moltes capacitats expressives d'un actor d'inqüestionable empatia escènica. Una mena de mira què sé fer! que no aprofundeix ni acaba de rematar les situacions plantejades (l'esquetx del pizzaiolo n'és un exemple: apunta moltes possibilitats de personatge i situació, però queda en una pinzellada simpàtica i prou).

Sense intenció de contradir el mestre Edwards, jo no veig que Guillem Albà sigui un pallasso, almenys en aquest espectacle. Un pallasso necessita molts anys per fer-se, i tot arribarà si ha d'arribar. De moment, és un actor còmic que, per tendència i per posada en escena, s'aproxima més al transformisme narratiu treballat per Brossa que no pas al pallasso. I el transformisme podria ser un terreny d'experimentació molt fèrtil per a un versàtil Albà d'experiència multidisciplinària que canta, balla i s'expressa corporalment amb un notable alt. Aplaudeixo ferventment el seu primer projecte, però en el pròxim, faci el que faci, ha d'anar més enllà d'ensenyar el catàleg. Té qualitats per fer-ho.