• Imprimir

El grup de rumba Ai, Ai, Ai, reagrupats després de

Més electrònics

Marta Porter

Els Ai, Ai, Ai hi tornen amb moltes ganes i un so més electrònic
AVUI

Són un dels grups més potents de la rumba i acaben de treure un nou disc en homenatge a la rumba, als gitanos i a "nosaltres mateixos", diu Jordi Gas. I és que des que Ai, Ai, Ai va decidir tornar-hi després de set anys d'haver-se separat -amb la incorporació de Jordi Gas i Pep Lladó a la veu i els teclats respectivament-, no han parat de fer actuacions.

El disc es titula Lo més gran del món!, expressió típica dels gitanos catalans que, com moltes d'altres, forma part del llenguatge habitual dels Ai, Ai, Ai. Entre els 12 temes i els dos bonus de regal, hi ha cançons amb títols tan suggeridors com Bar La Rumba, "un espai que aglutini tots els rumberos", diu David Torras; Gipsys, en record als gitanos de tot el món; Vaig i vinc, "el nostre dia a dia, que és el món dels bolos"; Caganer, una nadala ben catalana; i una versió molt especial de Maquinolandera, "un tema cubà de Margarita Ribera que va fer famós Célia Cruz i que el Gato anomenava Mariano", explica Rafalito Salazar, antic acompanyant de Gato Pérez.

"Si alguna diferència té aquest disc amb els anteriors és que és més electrònic", diu Jordi Gas. "Tot i que ja hi havia electrònica, ara l'hem incorporada a consciència, l'ordinador és un membre més del conjunt, no substitueix ningú", afegeix. "Hem potenciat el sound system", remata Torras. I és que els marsellesos Massilia Sound System són un dels molts grups que han col·laborat en aquest disc, igual com gent com Larry McDonald, Nur, Papa Dee, Joan Garriga i molts d'altres. "No podíem tornar després de set anys i fer el mateix que abans", apunta Gas.

"És un disc a fons perdut", ironitza Gas fent referència a l'ús del català. Rafalito afegeix que "mai ha sigut per un tema polític, només volíem tocar a Catalunya i anar a dormir a casa, però el primer bolo que ens va sortir, el 1991, va ser a París!".

Des d'aleshores ha plogut molt, han sorgit nous grups de referència com La Troba Kung-Fú, Gertrudis o Paella. Tots ells, i molts d'altres com Peret, es van reunir la setmana passada en el primer seminari sobre la rumba. Les opinions són molt diverses. "Tot el que sigui aglutinar em sembla bé, i com els de la música tradicional tenen el CAT, nosaltres podem tenir la Casa de la Rumba", opina Torres. Gas i Rafalito no ho tenen tan clar. Sigui com sigui, tot plegat demostra que el món de la rumba ha ressorgit com una de les músiques catalanes emergents. Els Ai, Ai, Ai en són una bona mostra.