• Imprimir

La cartellera familiar ha assolit un notable nivell de qualitat, cosa que permet que els acompanyants dels menuts passin a ser espectadors de primera línia

Tots junts cap al teatre

Teresa Bruna

Javier Canales és un divertit emperador a 'El vestit nou de l'emperador' amb una forta dèria per canviar sovint de vestit
FERRAN MATEO

S'acosten les vacances escolars i, per tant, el temps per disfrutar dels menuts de la casa. D'entre les moltes coses que podem compartir amb ells, us volem parlar de teatre. I no perquè ens toqui per secció: hi creiem i ens agrada.

Avui, els acompanyants estem de sort perquè l'oferta de les nostres cartelleres ha assolit un notable nivell de qualitat. Un dels motius és que espais amb possibilitats econòmiques com el Teatre Nacional de Catalunya i el Gran Teatre del Liceu no escatimen pressupost per a les seves seccions familiars, cosa que fa que puguin oferir una espectacularitat d'escenografia i vestuari que no enveja els muntatges dels adults. I sobretot perquè -i això s'estén a gairebé tots els teatres-, des de la creació ja es treballa per a un concepte familiar per damunt de l'infantil. D'aquesta manera, els acompanyants passen a ser també espectadors que ho gaudeixen.

Un exemple és El vestit nou de l'emperador (El Nacional Petit), que es presenta en forma de musical. Anna Llopart ha fet l'adaptació i ha dirigit aquesta peculiar versió del conegut conte d'Andersen plena de comicitat i color. El vestuari, els decorats i cinc músics disfressats a escena arrodoneixen la seva qualitat d'espectacle per a totes les edats.

Però el que més agrada als grans són la música i les cançons, compostes pel jazzman Ignasi Terraza, molt al seu estil. Té moments de gospel, jazz New Orleans, opereta i altres... Una delícia sense edat, perquè els més petits se senten protagonistes gràcies als nombrosos moments interactius de l'espectacle -fins i tot és un nen del públic el que afirma que va despullat- que els omple de sana eufòria.

El Nacional Petit està a punt d'estrenar encara un segon espectacle aquestes festes: Rococó Bananas, de Los Excéntricos. Són un trio de pallassos certament atípics, amb 30 anys d'ofici a les espatlles. Utilitzen un llenguatge senzill i directe, però a la vegada surrealista, poètic i absurd. És a dir, una mica per a cada edat, amb l'al·licient que significa per als petits que es programi en horari nocturn.

'Els músics de Bremen'

El Petit Liceu acaba d'obrir les portes de l'Auditori de Cornellà a Els músics de Bremen, en coproducció amb el Centre de Titelles de Lleida. És un espectacle de dansa amb coreografia de Marta Almirall i adaptació i direcció de Joan-Andreu Vallvé. Actors i titelles comparteixen escenari ficant-se a la pell dels animalons domèstics que, maltractats pels seus amos, fugen a buscar la llibertat cap a la ciutat de Bremen.

Joan Font i Comediants

Joan Font, director, i Comediants, la companyia, són dos noms que van junts des de fa una pila d'anys. De vegades, però, l'experiència del director és reclamada per altres teatres. Un d'ells ha estat El Petit Liceu, que li ha encarregat la direcció de La Ventafocs, de Rossini, en versió per a adults i familiar. S'hi ha estat fins a finals de novembre i la bona notícia és que, gràcies a l'èxit, tornarà a l'escenari de la Rambla al mes d'abril.

Però Joan Font i Comediants seran presents a la nostra cartellera nadalenca ben aviat amb l'estrena de Num3r@lia. L'Iu i els números, a l'entorn de l'exposició Números de bona família, que s'està exhibint al CosmoCaixa. "Hem fet un espectacle molt divertit, molt modern, amb projeccions, vídeos... Una reflexió multimèdia (teatre, música, dansa, audiovisuals...) sobre la vida, al llarg de la qual sempre ens acompanyen els números", ens explica Joan Font. "Fixa't que quan naixem, apunten l'hora, la mida... Més endavant ens mesuren la pressió, ens compten les pulsacions... Tot són números! T'adones del que passaria si un ascensor no tingués números?", continua, entusiasmat. El protagonista, Iu, va creixent envoltat de dígits, de matemàtiques i mostra com els números contribueixen a l'ordre universal.

El Regina més familiar

El Jove Teatre Regina ha renunciat a la cartellera d'adults i se centra només en el teatre familiar: "Hem estat força anys fent també teatre per a adults, però passa que les companyies infantils o familiars allà on van es troben que han de compartir escenari i posar-se damunt del que s'utilitza a la sessió nit. Vam pensar que no tenien tots els serveis com es mereixien i per això ens vam voler dedicar només a ells", ens diu Maties Gimeno, de La Trepa, que aquest any, als 31 d'ofici, celebra els seus 20 anys de residència al Jove Teatre Regina: "Els primers 10 anys, després d'anar molt de bolos, vam madurar la idea de tenir un teatre a Barcelona. El local havia estat el Club Helena i també teatre dirigit per Joan M. Gual. El vam poder comprar".

L'espectacle que presenten ara mateix és El conte de Nadal. Ja són 4 temporades: "El tornem a fer perquè cada any ha funcionat superbé. Suposo que hi té a veure que és Nadal i hi ha vacances, però la història agrada molt". Parla d'un vell avar que renega dels homes i només pensa en els diners. Fins que se li apareix un fantasma: "Més que fantasma és un esperit, potser l'esperit del Nadal. És molt Dickens. Hi ha misteri, tendresa, solidaritat...". La Trepa prepara dues produccions pròpies per a cada temporada, a més de rebre les altres companyies que formen la programació anual del Jove Teatre Regina.

El recorregut per la cartellera ha d'acabar per problemes d'espai. Hem intentat sintetitzar una mica tot el que hi haurà els dies que vénen en una minicartellera. Hi ha espectacles per a tots els gustos, des de la màgia del mag Lari fins al concert de Macedònia. Bones vacances!