• Imprimir

La producció catalana 'En Pérez, el ratolí dels teus somnis 2' arriba demà als cinemes amb la mateixa fórmula del film original, una barreja d'imatge real i animació en 3D

De ratolins i homes

Bernat Salvà

El ratolí protagonista d''En Pérez, el ratolí dels teus somnis 2', que s'estrena demà i es pot veure també en versió doblada al català
FILMAX

Des que el 1928 Walt Disney va crear Mickey Mouse, els ratolins han ocupat un lloc d'honor en el cinema d'animació. Paradoxalment, un dels animals més odiats per l'home ha tingut un protagonisme rellevant en els dibuixos animats adreçats als nens. Ho confirmen de nou dues estrenes d'aquestes festes: la segona part d'En Pérez, el ratolí dels teus somnis, que s'estrena demà, i El valent Despereaux, una producció de Universal que arriba a les pantalles el 19 de gener. Altres títols recents confirmen aquesta tendència, com Ciutat ratolí (dels creadors de Wallace i Gromit) i Ratatouille, un film amb el segell de prestigi de Pixar. Tot i que en aquests dos casos les protagonistes són les cosines grans dels ratolins, les rates.

Andrés Schaer, el cineasta argentí que ha dirigit En Pérez, el ratolí dels teus somnis 2, reconeix que ell és el primer que no sap què fer si li entra un ratolí a casa: "L'animació s'ha encarregat de fer dels ratolins uns personatges adorables, molt allunyats dels rosegadors de veritat que un dia poden entrar a la teva cuina. Fa un parell d'anys hi va haver una moda de pingüins, però si mires el conjunt de la història de l'animació, des de Mickey Mouse a en Pérez, passant per Tom i Jerry, Ratatouille..., t'adones que probablement es tracta de l'animal més popular del gènere".

Amb 2,6 milions d'euros de recaptació només a l'Estat espanyol, En Pérez, el ratolí dels teus somnis es va convertir en un dels films més vistos fa dos anys, i va demostrar que era possible competir amb les superproduccions que envia Hollywood cada any per Nadal. La pel·lícula es basa en una llegenda estesa a tot Occident, amb diferents versions, sobre un ratolí o una fada que substitueix les dents de llet que els cauen als nens per diners o petits regals (a Catalunya té més tradició l'angelet). La fórmula de l'èxit consistia a adaptar lliurement aquesta llegenda popular en una coproducció catalano-argentina que barreja animació i imatges reals. També aposta fort per la banda sonora, amb temes interpretats per Gisela i del grup argentí La Mosca.

Els ingredients de la segona part són, si fa no fa, els mateixos. Canvia el director, però torna a ser argentí, Andrés Schaer, que dirigeix el seu primer llargmetratge de ficció. La pel·lícula s'ha rodat a Buenos Aires, amb Claudia Fontán, Manuel Marquiña, Mathias Sandor i Camila Riveros com a protagonistes humans. La trama, més simple, es desmarca de la moda que ha imposat Hollywood de multiplicar personatges i subtrames, però resulta molt efectiva. Gira al voltant d'un nen, Lucas, a qui cau la darrera dent de llet. En el seu intent de conèixer el ratolí Pérez, el fa caure en mans del malvat Penkoff, que es proposa fer negoci donant-lo a conèixer arreu del món.

"En aquesta segona part -explica Schaer-, en Pérez es troba amb un personatge com Lola, que li permet veure altres coses de la vida, adonar-se que no tot és feina, que també cal divertir-se". Per fer aquest primer film adreçat als nens, el cineasta ha mirat enrere, cap a la seva infantesa: "He tractat de ser petit una altra vegada i oferir als nens d'avui les mateixes coses que em van emocionar, com E.T., Els gremlins, Retorn al futur, Star Wars, els films d'Indiana Jones...".

El més complex d'aquesta pel·lícula han estat les escenes que combinen actors i animació: "Ha estat difícil aconseguir màgia en les escenes en què no es filmen la meitat dels diàlegs i personatges". La pel·lícula aborda dos temes clàssics del cinema infantil: la poca atenció que dediquen els pares als nens i el pas de la infantesa a l'edat adulta. Per al director, aquest pas no implica "deixar de creure en la màgia". "La pel·lícula -afegeix- no respon a la pregunta de com el ratolí Pérez pot atendre els nens de tot el món. Fins i tot els adults a vegades hem de creure en les coses que no veiem".