• Imprimir

Entrevista: Loreena McKennitt La cantant i compositora canadenca reinterpreta algunes nadales tradicionals al seu darrer disc, 'A midwinter night's dream'

"És impossible acontentar tots els teus seguidors"

David Broc

Loreena McKennitt, una de les dives de la música celta
JUANJO MARTÍN / EFE

La cantant i compositora canadenca Loreena McKennitt ha decidit recuperar les cinc cançons del miniàlbum A winter garden: five songs for the season, publicat el 1995, regravar-les i afegir-n'hi vuit de noves. El resultat, A midwinter night's dream, és la particular visió de l'artista sobre l'hivern i el Nadal.

Per què ha decidit recuperar ara unes cançons de fa trezte anys?

El problema d'A winter garden: five songs for the season és que estava presentat en un format poc usual, com és l'EP o miniàlbum. Va ser un producte molt concret d'aquella època, que potser va quedar curt. Amb el pas del temps la gent em preguntava per què no tornava a gravar un disc dedicat a Nadal com havia fet aleshores, i vaig pensar que ara era un bon moment per fer-ho.

¿En tot aquest temps ha canviat gaire la seva manera d'apropar-se al Nadal i a aquelles cançons?

Habitualment els meus discos sorgeixen després d'uns llargs períodes de viatges, que són els que em creen les imatges i les sensacions per escriure i per inspirar-me. Aquí, en canvi, no hi ha hagut tot aquest procés previ; tot ha estat molt més pragmàtic i conscient. Ha estat interessant perquè ha significat treballar d'una altra manera.

Què l'ha inspirat, doncs, aquesta vegada?

El meu entorn natural. Em passo molt de temps al jardí de casa meva, que és tota una metàfora sobre els diferents missatges que llança la naturalesa. Podríem dir que ha estat una inspiració molt més casolana.

La seva música sempre tendeix a la melancolia. ¿Intenta combatre aquesta tendència d'alguna manera?

Sempre se m'ha relacionat amb la melancolia, des que vaig començar a fer música, així que he après a conviure amb aquesta etiqueta, i no em molesta, de cap manera. No sabria dir-te si he tractat d'evitar-la d'una manera conscient o no, però sí que puc assegurar que cada cop que escric cançons faig un esforç per fer música diferent i viva. Diria que la meva lluita és més contra el sentit de foscor i tristesa autoimposats.

¿No creu que aquesta melancolia és, precisament, el que esperen de vostè els seus fans?

Podria ser. Ho he pensat algunes vegades, tot i que és un tema que no em preocupa. De tota manera, crec que molta gent que em segueix i es compra els meus discos utilitza la meva música com un mecanisme per expressar tot allò que per diferents motius els costa expressar a ells mateixos. És com un vehicle per a ells.

Precisament són alguns dels seus fans més fidels els que li retreuen que amb el pas del temps hagi abandonat parcialment les seves influències celtes...

Sí, en sóc conscient. Me n'han arribat veus [rialles]. Al llarg dels anys he tingut la sort de descobrir no només nous paisatges i noves cultures, sinó també noves músiques que han esdevingut una forta influència en la meva carrera. Com et deia abans, sempre tracto de fer coses diferents dins el meu propi univers, i per això afloren noves idees i sonoritats en cada disc. Tot i així, he de dir que m'encanta que hi hagi aquesta consciència crítica entre els meus seguidors.

Però no els pot satisfer a tots...

No, esclar. Un dels grans problemes com a artista és que et resulta impossible acontentar tots els seus seguidors.

I vostè és autocrítica?

I tant! De vegades això és tot un problema, perquè no et permet gaudir de la teva música al cent per cent.