• Imprimir

El cantautor va obrir el camí, en plena dictadura franquista, a la cançó a Euskadi, innovant permanentment a nivell poètic i musical

Mor Mikel Laboa, pare de la cançó basca

Redacció

Mikel Laboa, icona de la cultura basca, en un recital el juliol del 2006
JAVIER ECHEZARRETA / EFE

Mikel Laboa, el gran patriarca de la cançó a Euskadi, va morir ahir a la matinada a Sant Sebastià als 74 anys després d'una llarga malaltia. La veu penetrant d'aquest home que fa gairebé tres dècades va irrompre en el panorama cultural del poble basc, es va apagar ahir, encara que perdurarà en una llarga llista de cantautors bascos que han seguit el seu llegat. I és que Mikel Laboa va ser un dels primers que va alçar la veu en euskera per recuperar velles tonades tradicionals que amb el temps va anar vestint de contemporaneïtat.

Laboa va fundar el grup Ez Dok Amairu el 1960, amb el qual va endinsar-se en la música tradicional basca. D'aquesta manera, en plena dictadura franquista, ell i altres artistes començar a revitalitzar l'euskera i a posar els fonaments dels diferents àmbits de la cultura basca.

Així ho reconeixien ahir artistes, intel·lectuals i polítics bascos, com el cantautor Gorka Knörr, que va recordar que el primer cop que va cantar en públic, el 1971, la meitat del seu repertori eren cançons de Laboa, perquè era "un referent per a la nostra generació, tant com a persona com pel que fa a la seva trajectòria vital, ja que ha entregat tota la seva vida a la cultura i a la cançó a Euskadi".

Disc a Barcelona

El 1967 Mikel Laboa publicava el seu primer disc com a cantautor, Azken, a Baiona, i pocs anys més tard el segon a Barcelona. Després vindrien dos nous àlbums basats en la poesia de Bertolt Brecht, una manera d'obrir les portes d'Euskadi a la cultura internacional. Però de problemes amb la censura franquista també en va patir, sobretot amb el doble disc Bat-Hiru.

Ja en plena democràcia va seguir creant peces noves en què fonia les seves pròpies composicions amb elements tradicionals bascos, tots ells d'una sensibilitat a flor de pell que li van valer elogis de públic i crítics. Home inquiet, va compartir escenari amb artistes tan diferents com Bob Dylan o Lluís Llach, que ahir es lamentava de la seva mort amb un contundent "ha estat una persona transcendent a Euskadi. Va ser un artista innovador, provocador, que va anar més enllà dels paràmetres que redueixen la cançó, amb un amor natural pel que feia". I afegia una anècdota: "En un recital en què va cantar a Gernika, amb música de Bach, vaig plorar, cosa que rarament em passa. Espero que la seva força sociopolítica, que ha estat també molt gran, no tapi el compositor i l'intèrpret que era".

Per la seva banda, l'alcalde de Sant Sebastià, Odón Elorza, va qualificar Laboa "d'artista que innovava profundament la música i la cultura basca", i va subratllar que "va ser i seguia sent un referent cultural que va traspassar els límits localistes i es va projectar a nivell nacional al capdavant de l'avantguarda als anys 60-70".