• Imprimir
• Enviar

Crítica circ

Les petites grans coses

Jordi Jané

Devoris causa

D'Escarlata Circus

Festival Temporada Alta 08. Auditori de la Mercè, 27 de novembre

Molt sovint, alguns espectacles de petit format i poques ínfules aconsegueixen tocar molt més la fibra sensible de l'espectador que no pas les grans produccions. És el cas d'Escarlata Circus. Jordi Aspa i Bet Miralta tenen la rara habilitat de saber crear moments de densa intimitat a partir de situacions inicialment quotidianes que, passades pel sedàs de la seva alquímia escènica, esdevenen territoris desconeguts i sorprenents.

Des que es van constituir com a companyia fa més de 20 anys, Aspa i Miralta aboquen una mirada amorosament irònica cap al circ: Pell de gallina (2000) i Llenties i marabú (2005).

Més que propostes tancades, aquests polifacètics artistes obren a l'espectador un seguit d'estímuls que l'enteranyinen en un univers situat entre la joguina i el somni. Amb Escarlata Circus no hi ha distància possible: la comunicació hi és immediata perquè sembla que tot s'esdevingui per atzar i, sense que ens n'adonem, la seva peripècia ja és també la nostra.

Nascut de la lectura de Los gourmets, de Vázquez Montalbán, Devoris causa és una coproducció catalano-francesa caracteritzada pel cercle: pista, graderia i espai escènic, però també un cercle argumental que recomença de nou. Quan sortim del recinte recordem com hi hem entrat perquè d'altres iniciaran el mateix periple que hem fet nosaltres. També el cercle de l'alimentació, la cíclica relació amb els éssers (vegetals inevitablement vius) que sacrifiquem per subsistir. Aquesta és la idea, servida amb recursos que tant evoquen les oques de Jean-Baptiste Thierrée com el Chaplin barber d'El gran dictador i l'indiot Fridu, autèntica vedet de l'espectacle.