Medea, el drama d'Eurípides tants cops representat al teatre -en justa correspondència amb el moment en què es va escriure-, sempre atrau. Un dels motius és gaudir de la interpretació de la protagonista, que, pel seu caràcter contundent, promet sempre ser espectacular (Núria Espert i Irene Papas, entre d'altres).
El Romea proposa a partir de dilluns una manera nova de veure i entendre aquesta dona universal: es diu Mama Medea i és una versió de Tom Lanoye (Flandes, 1958), molt al seu estil. Com es desprèn a la trilogia Mephisto for ever (que casualment i sortosament podrem veure al Lliure a primers de mes), Wolfskers i Atropa, el dramaturg posa la seva creativitat en el salt dels sentiments a través dels segles.
La Mama Medea de Lanoye es planteja en dues parts diferenciades. "A la primera descobrim com es coneixen Medea i Jasó a Còlquida, un espai mític amb rei, filles i fills. El rei posa proves a Jasó, que només pot superar amb l'ajut de Medea, donada als encanteris. És com un conte", ens explica Magda Puyo, directora de l'espectacle.
La segona part canvia el concepte mític per un de més contemporani: "Assistim al desamor, en un context on conviuen un munt de dualitats: els valors i l'oportunisme, la tragèdia i el drama, el masculí i el femení, el transcendent i l'immediat... ", continua la directora. Destaca també una barreja de gèneres teatrals: "Hi ha de tot, des de l'antiga Grècia fins a l'actualitat. L'autor fa un repàs de la història del teatre. Els estils entren en conflicte i es complementen. M'ha agradat molt treballar-los".
Dona i estrangera
Per Puyo, "Medea és un arquetip, malgrat que en vol fugir: és dona, estrangera i ja té una edat. El perfecte cap de turc de la societat!". Medea i Jasó s'enamoren i tenen dos fills. Més endavant i en un món estrany, ell l'abandona per una altra. Medea arriba a matar els fills per no deixar-los en mans de l'home. Al text de Lanoye els esdeveniments se situen en un context contemporani en què destaca el desconcert de l'emigrant.
La nova Medea és Roser Camí, en una obra coral que compta amb l'espectacular repertori resident del Romea: Lluís Villanueva, Carles Canut, Victòria Pagès, Boris Ruiz, Àngels Bassas, Joan Negrié i Dafnis Balduz. L'escenografia, de Pep Duran, és la mateixa en els dos actes. "Els diferenciem amb alguns elements i la il·luminació, que, així com a la primera part destaca els blaus i les pedres trencades de Grècia, a la segona reforça un ambient de fredor", explica Duran.
Dilluns, 14 de juny del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 |