• Imprimir

El guitarrista de Vilassar edita 'Vida més alta', amb poemes de Sílvia Amigó, Vinyoli, Lorca i Cernuda

La via mística segons Toti Soler

Andreu Gomila

Toti Soler està maquinant un muntatge sobre Espriu amb Joan Ollé
MARTA PÉREZ

"Tots desitgem una vida més alta, la humanitat sencera la necessita. I no a nivell econòmic, sinó que necessita una altra manera de viure, molt més interessant i positiva". Parlar amb Toti Soler és com escoltar la poesia que desprèn la seva guitarra. Sol somriure i sap explicar una música que no necessita explicar-se. Acaba de treure Vida més alta (K-Indústria), un excel·lent disc que, a banda de temes instrumentals, musica poemes de la seva amiga Sílvia Amigó, però també de Joan Vinyoli (Cançó de la set que no mor), Federico García Lorca (Variación) i Luis Cernuda (Canción de invierno). Tots parlen d'aquest somni, d'aquesta existència que les melodies del músic busquen. I d'una malenconia que la seva guitarra sempre ha exhalat.

"Busco un so que sembla que m'eleva una miqueta. És la idea la que em ve. No dic: «Faré un tema que es digui Vida més alta». Apareix". Fa 45 anys que Toti Soler toca la guitarra. I ha aconseguit un so propi, capaç de jugar amb molts pals, però sempre sona a Toti Soler.

Dedicat al fill

"A Setembre i La pluja intento transmetre pau i felicitat". Estellés parlava a Coral romput, que ell va musicar amb Ovidi Montllor, d'una filla morta. I aquí Toti Soler, d'entrada, li dedica el disc al seu fill Alexandre. "En aquest tema no vaig de malenconies: li dono marxeta a un xaval que té futur". Passa que la seva altra filla, Laia, ja tenia un tema. I l'Alexandre, esclar, no volia quedar al marge.

"Tinc molt material gravat i vaig construint els discos amb peces que tinc fetes, fins que arriba un dia que trobo la combinació. M'agrada mesclar temes instrumentals amb cançó, ja que els primers són poemes en ells mateixos". Toti Soler ha musicat i escrit el material de Vida més alta entre el 2000 i el 2006. És un amant de la improvisació. Encara que els oients ni se n'adonin, hi ha temes que han sorgit de la pura inspiració. A Vida secreta, ens diu, ja ho va fer. Engega el gravador a qualsevol hora i va fent. Pensa que ho arreglarà, però el tema sempre es queda igual que en el primer cop de geni.

"El pare tenia certa amistat amb Joan Vinyoli. Jo tocava la guitarra i em deia: «Fes això, toca allò». Jo havia tocat amb la seva germana. La Cançó de la set que no mor m'agrada molt. Els poetes els trio per intuïció. Ara agafo un Estellés, un Pere Quart, o un Vinyoli, els gravo i després ja veurem en quin disc surten. Abans d'arribar al disc, a més, hi ha moltes fórmules diferents". La relació de Toti Soler amb la poesia ve de lluny. I, arran de l'èxit de Coral romput, que a finals d'any torna al Lliure, ja està maquinant amb Joan Ollé quin serà el seu pròxim objectiu. Segurament serà Espriu.

"Mai m'he considerat un cantant, sinó un músic que canta. Brossa ja deia que hi havia cantants i microfonistes. I jo, que admiro molt Baden Powell, recordo que sempre demanava disculpes quan es posava a cantar". El cert és que Toti Soler ha aconseguit modular una bona veu, i en aquest disc ho demostra en un bon grapat de temes. Aquí sí que no val la improvisació.