• Imprimir

El quartet de Gràcia trenca tots els motlles amb el seu primer disc, 'Els millors professors europeus', un dels debuts més esclatants dels últims temps

El fenomen Manel

Andreu Gomila

Roger Padilla, Guillem Gisbert, Arnau Vallvé i Martí Maymó han rebentat les tres últimes nits l'Heliogàbal, on han presentat el seu primer disc
PERE VIRGILI

Es diuen Manel com es podrien dir Antoni. L'única condició que es van posar a l'hora de triar un nom era que no tingués accents. "No hi ha història ni anècdota", ens diu Roger Padilla, el guitarrista d'un quartet de Gràcia que amb el seu primer disc, Els millors professors europeus (Discmedi), està trencant motlles. Les últimes tres nits han rebentat el bar Heliogàbal del seu barri i fa mesos que se'n parla, d'ells. Des del director del Primavera Sound, Alberto Guijarro, fins a crítics i espectadors. Feia temps que en aquest país no passava una cosa semblant. I la veritat és que els dotze temes d'aquest CD, amb el millor del folk i el pop d'aquest país, valen tanta expectació.

Seiem a la plaça Rius i Taulet. Hi són Roger i Guillem Gisbert, el cantant. Falten Martí Maymó (baix) i Arnau Vallvé (bateria). "Més que un fenomen, el que ens està passant -diu el Roger- és que estem rebent molt bones impressions. Esperàvem que el disc agradés, però potser està agradant més del que teníem previst".

Manel, de fet, té poc més d'un any de vida. Tots quatre havien coincidit a l'escola, al CEIP Costa i Llobera, precisament. I van muntar la banda poc abans de guanyar el concurs de maquetes Sona 9 del 2007. "Moltes de les cançons del disc estan fetes per uns individus que no es plantejaven mai treure un disc", explica el Guillem. Fins i tot cita Paul Valéry i allò d'"els poemes no s'acaben, sinó que s'abandonen". D'aleshores ençà, tot ha estat créixer i créixer. El boca-orella i el MySpace han fet la resta.

La clau del seu èxit primerenc es deu segurament a diversos factors. A banda de la certa educació musical del públic gràcies als fenòmens Mishima o Antònia Font, per exemple, els Manel ofereixen una música molt compacta, amb lletres i melodies molt ben treballades, amb estructures més folk que pop. No volen comparar-se amb la banda de Joan Miquel Oliver -de la qual, no obstant, se saben totes les cançons- o amb els Sisa, Pau Riba, etc. "Ells tenen una manera d'explicar-se més al·legòrica. I nosaltres som més narratius". Si els seus col·legues són poesia, ells són prosa. Gisbert n'ofereix la prova: "Nosaltres som més artesans, no confiem en els cops d'inspiració".

Cançons d'amor

La majoria de les cançons parlen d'amor, però, com indica el cantant, "mai des d'un punt de vista que sigui un clixé: intentem sempre donar-hi la volta". I ho aconsegueixen, com a Ai, Dolors, un tema deliciós, que trenca tòpics i en què el cantant intervé com a tercera persona.

Els millors professors europeus està ple d'històries, i amb estructures ben diverses. Tanca el CD, per exemple, Corrandes de parella estable, que canten els quatre integrants de la banda. Un tema que dura set minuts i quart i que podria allargar-se encara més. I no passaria res. És un dels més elèctrics del disc, ja que normalment hi predomina la guitarra acústica. Hi ha, a més, homes amb ulleres gruixudes de pasta, gent que vola en Ford Fiesta, d'altres que es lleven al matí, un Bernat que passeja per Barcelona i una Dolors que tothom vol dur al ball. Per sobre de tots, hi ha Manel. I un disc que és dels millors del 2008.