• Imprimir

La nova Associació d'Artistes Escènics, amb Roger Bernat i Carles Santos al capdavant, protestarà dissabte per la falta d'espais

L'escena es rebel·la

Andreu Gomila

Carles Santos tocant ahir el piano davant del Museu Marítim
ACN

Els creadors escènics barcelonins estan cansats. Cansats que els situïn dins la marginalitat, dins l'off, dins el que és alternatiu, i continuïn sense disposar d'espais a la ciutat per poder mostrar-se al públic. Per això es van aplegar ahir davant del Museu Marítim, a la plaça Blanquerna, per protestar amb una acció del pianista Carles Santos, integrant de la nova Associació d'Artistes Escènics (AAE). El lloc escollit no era circumstancial: era just davant d'un solar on fa set anys la companyia General Elèctrica de Roger Bernat assajava. Els van fer fora i encara no hi ha res. "El 1998, al Poblenou hi havia 15 locals d'assaig; ara n'hi ha set", remarcava Bernat, un dels performers catalans amb més ressò internacional. Bernat, de fet, es va queixar de la "pressió" que sobre ells exerceixen les institucions. "Això no seria tan greu si tinguéssim les portes dels teatres públics obertes", va dir.

L'AAE no demana diners, sinó únicament espais. I només el Lliure compta amb ells amb el cicle Radicals. Per això, a banda de l'acció d'ahir al Raval, han organitzat per a aquest dissabte Indisciplines, 24 hores ininterrompudes de les arts escèniques més impures. Hi seran, entre d'altres, Santos, Bernat, Tomàs Aragay, Rodrigo García, Joan Baixas, Cabo San Roque, Standstill i Albert Vidal, que tancarà la protesta a les set de la matinada de diumenge. El lloc: carrer Pallars, 160.

Bernat va avançar que la situació d'"emergència" que viuen les arts escèniques a Barcelona -"amb els programadors més conservadors del món"- els ha obligat a ajuntar-se. Diu que no tenen res en comú i que només pensen a dissoldre's. L'objectiu, però, el tenen clar: "Volem tornar a donar al teatre el que creiem que és el teatre, un espai de debat on surten els conflictes que viu la societat".

"El que és trist és que les arts performatives són el centre del debat a Europa", va afegir Bernat, per deixar clar la distància que separa Catalunya de la resta del món. Nico Baixas, no obstant, va assenyalar que no volen caure "en l'apatia de dir que Barcelona és una merda".

La frase de Brossa -"no hi ha avantguardistes, n'hi ha que van retardats"- va ressonar a la plaça Blanquerna.