• Imprimir

El Centre de les Arts del Moviment, el Mercat de les Flors, es prepara per a una renovació tecnològica alhora que s'endinsa en les xarxes de dansa europees

Nova sala per al Mercat

Marta Porter

L'Australian Dance Theatre ha presentat aquesta temporada 'G', una aproximació contemporània al clàssic 'Giselle'
MERCAT DE LES FLORS

En poc més de tres anys, el Mercat de les Flors ha esdevingut el centre neuràlgic de la dansa a Catalunya, i no només com a expositor de propostes, sinó també com a dinamitzador de projectes nacionals i internacionals. Pel seu escenari hi han passat companyies internacionals de la talla de Rosas, Bathseva, Akram Khan, Teshigawara, Wim Vandekeybus o La La La Human Steps, però també s'ha coproduït amb les principals companyies catalanes, des de Toni Mira a Senza Tempo, Mal Pelo o Erre que Erre -premi Max 2007 per la coproducció- , i també col·laboracions amb catalans residents a l'estranger com Roberto Oliván o Rafael Bonachela, acabat de nomenar director artístic del Sydney Dance Company. Aquesta programació oberta a totes les tendències i països, junt amb col·laboracions amb organismes internacionals com l'European Dance House Network (EDN) i l'International Network for Contemporary Performing Arts (IETM) i la Red de Teatros i la Xarxa Transversal, li han valgut al Mercat el Premi Nacional de dansa i recentment el Premi a la Millor Programació de Dansa atorgat per la Feria Internacional de Teatro y Danza de Huesca i, el més important, situar el Mercat de les Flors a Europa.

Ara, un any després que s'aprovés la creació del Consorci Centre de les Arts del Moviment, sustentat per les quatre administracions principals -ministeri, Generalitat, Diputació i Ajuntament-, Casadesús ha decidit iniciar la primera fase d'un pla de renovació de l'edifici a deu anys vista que consta en el contracte programa i que presentarà oficialment el dia 28 a l'equip d'arquitectes amb qui encara no fa un any va establir una sessió de debat. "Per treballar amb ballarins és imprescindible tenir una sala d'assajos i d'escalfament, aquesta és la nostra màxima prioritat", assegura. "Quan vénen companyies grans és un autèntic problema. A vegades ens deixen una sala a l'Institut del Teatre, altres cops els posem linòleum a la sala Sebastià Gasch, o els hem d'enviar a l'estudi Bugé o al local d'Àngels Margarit. Quan va venir l'Australian Dance Theatre van haver d'assajar a la sala Sebastià Gasch, massa petita".

Casadesús, però, té clar que, com a laboratori, el projecte s'ha de consensuar amb el sector, ja que hi ha iniciatives com El Graner o La Caldera que ja fan una feina similar. "Es tracta de trobar línies alternatives per no trepitjar-nos". "Sóc racional i no es tracta d'un projecte ni complicat ni costós". A grans trets, la nova sala estarà ubicada al primer pis, en l'espai que queda rere la graderia de butaques, que s'eixamplaria fins a completar una sala de 25 x 10 metres. Això comportarà que les butaques s'hauran de córrer cap a l'escenari i aquest cap al back stage, un espai que quedarà minimitzat. "Volem una segona sala polivalent que tant es pugui utilitzar com a sala d'assaig de les companyies convidades, de laboratori d'experimentació o de sala de cambra amb capacitat per a 100 espectadors", apunta Casadesús.

La segona gran reforma es refereix al pati de butaques. "Cal instal·lar-hi un sistema motoritzat de muntatge i desmuntatge de la graderia, ja que ara es fa manualment i és molt lent".

La il·luminació

Una altra de les tasques urgents és canviar el sistema d'il·luminació, ja que l'última renovació tècnica del Mercat de les Flors data del 1985, fa prop de 25 anys, quan el teatre encara era artesanal i els ordinadors amb prou feines existien. "Des d'aleshores només hem comprat taules de llums". Això vol dir que a l'hora de muntar un espectacle, només la feina de col·locar els focus es pot allargar tres dies, el doble del que es tarda en un teatre ben equipat, cosa que deriva en una despesa més gran de temps i d'equip contractat". Politges, ploms, cordes, canons de llum, passarel·les elevades sense seguretat, focus que s'han de manipular manualment... "És fonamental que els tècnics treballin amb seguretat", apunta el director.

Audiovisuals

El Mercat de les Flors ha encetat dues noves línies d'actuació pel que fa al sector audiovisual. Un és l'acord amb l'ESCAC pel qual filmen algunes produccions en format cinematogràfic que després es podran veure a través de TV3 i també es distribuiran internacionalment a través de l'Institut Cervantes. El segon és la nova col·lecció de DVDs de dansa adreçats als nens, famílies i serveis educatius, el primer dels quals anirà a càrrec del Toni Mira i el segon d'Àngels Margarit, dos coreògrafs que habitualment ja ofereixen espectacles familiars.

En la renovació de la sala, doncs, és el moment ideal per dotar-la de l'equip audiovisual necessari per difondre la dansa. "La idea és que els espectacles que es fan a l'escenari del Mercat es puguin obrir a un gran nombre de públic a través d'internet. "És la millor manera d'obrir-te al món", diu Casadesús, i lloa la feina feta pel seu predecessor Andreu Morte, responsable de dotar el Mercat de la instal·lació necessària. "Vam ser el primer teatre a tenir el cablejat, abans fins i tot que el Liceu. Ara només necessitem les càmeres". D'aquesta manera, Casadesús vol entrar a Internet2 i oferir les produccions del Mercat a tot Catalunya a través de l'Anella Cultural.

Altres novetats que s'aniran introduint al Mercat seran una sala d'edició d'enregistraments, un arxiu, un espai relacional per a les companyies convidades, canviar el sistema d'aire condicionat i netejar la façana i incloure-hi la insonorització -encara se senten els sorolls exteriors durant les funcions- i dotar-la d'un projecte artístic amb nom propi que se sumi als ja existents, la cúpula de Miquel Barceló i el Mural de les Olles, de Frederic Amat.