• Imprimir

Carlota Subirós dirigeix al Lliure 'Jugar amb un tigre', un esbós teatral de la novel·la més cèlebre de Lessing

Set hores de 'Quadern daurat'

Andreu Gomila

Belén Fabra interpreta el paper d'Anna Freeman a 'Jugar amb un tigre', de Doris Lessing
ROS RIBAS

"Si les dones són tan covardes és perquè han estat mig esclaves durant molt de temps". Això ho diu Doris Lessing al pròleg del Quadern daurat, una de les millors novel·les del segle XX. Ho va escriure el 1971, nou anys després de la primera edició d'un llarg volum de mil pàgines que és tant un retrat fidel del desencís dels joves d'esquerra de la seva època com un testimoni viu de la història del feminisme.

La directora Carlota Subirós, conscient de les dificultats que suposaria fer una dramatúrgia de la novel·la de la premi Nobel del 2007, s'ha conformat a portar a escena Jugar amb un tigre, peça teatral de la mateixa Lessing, del 1958, que és en certa manera un esbós del Quadern daurat. Si aquí tenim explicada la vida d'Anna Wulf, a l'obra veiem unes hores d'Anna Freeman, que és en molts sentits el mateix personatge -Freeman, de fet, és el cognom de soltera d'Anna Wulf.

Subirós ens assegura que va arribar a Jugar amb un tigre a través de la novel·la i d'un recull de teatre feminista. La directora assenyala que la peça teatral se centra en el moment en què "esclata tota la por, quan Anna Freeman s'endinsa dins la crisi moral i se li presenta la imatge d'un tigre".

"Aquesta obra concentra el terreny amorós i les emocions que veiem desplegades en el Quadern daurat, sobretot pel que fa a la relació entre homes i dones", diu Subirós. Aquesta relació és l'eix de la peça: com la protagonista parla i discuteix amb les altres dones i els altres homes que l'envolten. "Lessing parla de com ens relacionem els homes i les dones, com ens necessitem, com xoquem, i com tot això té la seva extensió en el terreny polític", apunta.

Fidel a l'autora

L'obra es desenvolupa a l'habitació rellogada de Freeman, en un barri molt transitat de Londres. És hivern i som al 1958. En començar són les nou del vespre i, en acabar, les quatre de la matinada. El fet que la protagonista, a finals dels anys 50, visqués sola amb el seu fill era aleshores tot un esdeveniment social. I la directora ha volgut ser fidel a les directrius de l'autora. No ha mogut el temps de la peça i fins i tot ha vestit els personatges (Anna Azcona, Joan Carreras, Belén Fabra, Alba Pujol, Albert Ribalta, i Ernest Villegas) amb roba d'època. "Tot ha canviat molt des del 1958, però el debat continua molt vigent: per això tot resulta tan impressionant", apunta Subirós. La mateixa Lessing, el 1971, ja reconeixia que la vida d'Anna Wulf hauria estat aleshores diferent gràcies, sobretot, a l'alliberament sexual dels anys 60.

"Com Dostoievski -que Subirós també ha portat a escena-, Lessing ofereix un retrat de l'ànima humana". I ho fa de manera magistral amb el retrat de set hores de la vida d'un personatge. "La seva obra et fa viure un món, un moment, que és totalment aliè a mi, però t'hi endinses tant que l'arribes a conèixer millor que el que estàs vivint", afegeix.

Circumscriure al feminisme Jugar amb un tigre seria reduir-la. I Subirós deixa clar que és una obra que va més enllà. Parla d'un tipus de família poc convencional fa 50 anys i que ara és més aviat corrent. Parla, en definitiva, del més important en la vida d'una persona, de l'amor, i de com fem servir tot el nostre enginy per reeixir en la difícil tasca de viure.