• Imprimir

L'autor d'origen afganès Atiq Rahimi, premi Goncourt

Àlex Vicente

No és cap secret que el món intel·lectual francès està especialment orgullós dels escriptors d'origen estranger que, davant de l'hegemonia de l'anglès, han decidit adoptar el francès com a llengua d'expressió literària. L'atribució dels dos principals premis de les lletres franceses a dos escriptors forans però integrats en la francofonia en va oferir ahir una nova prova.

L'autor d'origen afganès Atiq Rahimi va emportar-se per sorpresa el Goncourt, el més prestigiós de la literatura francesa, amb Syngué Sabour (Pedra de la paciència), llarg monòleg pronunciat per una dona davant del seu marit moribund, ferit en la batalla. Rahimi és un desconegut de 46 anys que es va refugiar a França durant els anys 80 per escapar de la guerra al seu país.

Escriptor i cineasta, aquest és el primer títol que escriu directament en francès, i s'inspira en un mite afganès sobre una pedra màgica davant la qual les persones confessen els seus secrets més íntims. Escrit amb to sec i frases curtes que fan pensar en Marguerite Duras, hi relata el procés d'alliberament de la protagonista, que es revolta contra l'opressió conjugal i religiosa.

El Renaudot, que es concedeix pocs minuts després del Goncourt, també ha portat sorpresa. Un altre semidesconegut d'origen estranger, el francoguineà Tierno Monemembo, refugiat polític, s'ha imposat en una votació molt ajustada amb Le roi de Kahel (El rei de Kahel), relat inspirat en un colonitzador del segle XIX a l'Àfrica Occidental. Alguns hi veien ahir la marca de Le Clézio, jurat del premi.