• Imprimir

La Guerra Civil i la postguerra tornen al cine amb el documental de Carla Subirana 'Nedar', que s'estrena avui, i amb l'adaptació que rodarà Villaronga de 'Pa negre'

Bussejar en la memòria

Bernat Salvà

Carla Subirana es capbussa literalment (a la piscina) i metafòricament (en la història familiar, parlant amb gent, consultant arxius...) al documental 'Nedar', que s'estrena avui
BNC PRODUCCIONS

"El meu avi va ser afusellat per haver comès tres atracaments". La cineasta catalana Carla Subirós parteix d'aquest fet i busca respostes en el documental Nedar, que arriba avui als cinemes. Una recerca personal de la història escrita en minúscules que se serveix d'una doble metàfora: la natació que practica la directora -que paral·lelament es capbussa en la història familiar- i l'Alzheimer que pateixen la seva mare i la seva àvia: totes dues perden la memòria familiar, com passa també amb la de tota la societat.

Carla Subirana explica que "el projecte va néixer com una gran pregunta: qui era el meu avi?". "Volia entendre la seva història -continua-, i he passat molts anys estirant del fil. Després he fet el camí invers: m'he preguntat com recordem el nostre passat, però portant-ho al meu terreny, i he intentat entendre com la Guerra Civil ha trepitjat la meva família, com ha viscut a l'ombra del meu avi absent".

Unes reflexions personals que entronquen amb el moviment general de recuperació de la memòria històrica que s'està produint a tot l'Estat, i que Margalida Capellà, professora de dret internacional públic de la Universitat de les Illes Balears, defineix com "la rebel·lió dels néts".

La rebel·lió dels néts

"El fet que hi hagi fosses comunes i desapareguts no és normal, els néts no accepten de cap manera el que va passar, el pacte de silenci que hi va haver durant la Transició", diu Margalida Capellà, que està especialitzada en dret internacional penal, drets humans i crims contra la humanitat, i ha col·laborat amb Amnistia Internacional de Mallorca. En la seva opinió, "tot el que s'ha avançat en els darrers anys és degut al fet que els néts no han viscut la guerra i estan completament desinhibits davant el xantatge emocional que van patir les víctimes". Es tracta de gent d'entre 35 i 45 anys, que va viure el final del franquisme i "es plantegen preguntes, ho fan en veu alta i, com que no han obtingut resposta de les administracions, han actuat pel seu compte i han trencat aquesta mena de pacte de silenci". Matisa que aquest pacte "és un mite, però sembla que la gent, entre els anys 1970 i 1978, va intentar aixecar la democràcia i el nou Estat, i es va deixar de banda les víctimes". Són els néts, com el cas de la directora Carla Subirana, que "tornen al punt de partida i plantegen qüestions que s'havien aparcat".

Nedar no és un cas aïllat. Jesús Garay ha estrenat enguany Mirant al cel, un documental sobre els bombardejos de Barcelona del 1938. La doble vida del faquir, d'Esteve Riambau i Elisabet Cabeza, viatja a un orfenat català durant els anys del conflicte. Des de Madrid han arribat més exemples recents, com Los girasoles ciegos o Las trece rosas.

Villaronga filma 'Pa negre'

El director mallorquí Agustí Villaronga rodarà l'any que ve una adaptació cinematogràfica d'una novel·la ambientada també a la guerra i la postguerra: Pa negre, d'Emili Teixidor. Agustí Villaronga ens explica que ha escrit un guió que agafa elements de dues obres més ambientades a la mateixa època, el recull de contes Sic transit Gloria Swanson i la novel·la El retrat d'un assassí d'ocells. "Per enriquir la línia d'acció he utilitzat elements de tota l'obra literària de Teixidor ambientada a la postguerra a Vic", explica. El director destaca que a Pa negre hi ha "molta enyorança, la sublimació d'un món passat al qual s'enyora", i conté una "poesia barrejada amb crueltat i duresa".