• Imprimir

Entrevista: Adriana Calcanhotto La cantant brasilera presenta avui a Girona i demà al Palau de la Música el disc 'Maré', un treball essencialista sobre el mar

"M'agrada la metamorfosi, i espero canviar molt encara"

Andreu Gomila

Adriana Calcanhotto té una veu, diu, lligada a la paraula
AVUI

La brasilera Adriana Calcanhotto és una de les millors veus que circulen avui dia pel món. Hereva de les Maria Creuza, Maria Bethânia o Elis Regina, actua avui a l'Auditori de Girona dins el festival Temporada Alta i demà al Palau de la Música de Barcelona dins el 40è Festival de Jazz. Porta nou disc sota el braç, Maré. Un treball essencialista, ple d'intimitat, i una presència, la de Calcanhotto, que faria cantar els taurons.

Maré en portuguès vol dir marea, però també oportunitat i estat d'ànim. Què és Maré per a vostè?

Li vaig posar Maré al disc perquè tornava a parlar del mar. M'encanta el mar i sempre tinc cançons que en parlen.

Parla de l'Odissea i del seu mar, el del Brasil. Amb quin es queda?

Crec que Maré té aquesta combinació, aquesta conjunció de mars, entre els mars físics i els metafòrics, literaris.

¿Fa servir la seva veu com les sirenes?

[Riu.] M'agrada la idea del cant de les sirenes, un cant que és primari, anterior a la paraula. És una idea molt maca. Va ser per això que vaig cridar Marina Monte perquè fes de sirena al tema Porto Alegre, perquè ella té aquesta mena de cant. El meu cant està més lligat a la paraula.

¿Moreno Veloso és el motor d'aquest disc?

És un dels motors. Ha compost moltes cançons, toca el violí, el violoncel, les percussions...

Per què ha trigat tant a continuar la trilogia sobre el mar que va començar el 1998 amb el disc Marítimo?

Perquè quan vaig fer Marítimo no era una trilogia. Quan vaig veure que les cançons que tenia per enregistrar el disc del 2008 eren de nou cançons d'ambient marítim, va ser quan vaig decidir assumir la trilogia. També em va interessar molt la idea del segon, d'un disc intermedi entre el primer i el tercer, un disc que no tanca res.

En aquell disc de fa deu anys deia que es volia menjar Caetano Veloso, ¿i ara s'ha menjat el seu fill Moreno?

Ens ha influït tant... Caetano té aquesta característica, que l'has de deglutir. Sempre et fa mirar endavant, mai cap enrere.

Però vostè ha mirat enrere adaptant un tema molt vell de Caetano, del 1967, Onde andarás.

La vaig triar perquè sempre m'havia agradat aquesta cançó i aquest poema, que és maquíssim. No n'he parlat amb ell. Quan vaig escoltar per primer cop aquesta música, en una gravació de Maria Bethânia, me'n vaig enamorar. Sempre havia somiat de gravar-la jo.

Què ha canviat en Adriana Calcanhotto en aquests quinze anys últims, des que la va descobrir Maria Bethânia?

Han canviat moltes coses, i espero que per a millor. M'agrada molt metamorfosar-me, i espero canviar molt encara.

¿Els protagonistes de la MPB (música popular brasilera) sou una gran família? Penso en la cançó Para lá. Vostè va portar una melodia a una trobada d'amics i Arnaldo Antunes va acabar fent-ne la lletra.

No sempre passen coses així. Però sí, som una gran família. Els brasilers som cordials. Som una comunitat enorme i amorosa.

Enguany fa 50 anys del naixement de la bossa nova, i vostè és una declarada admiradora de Vinicius de Moraes.

El llegat de Vinicius és enorme i la gent encara no l'ha assimilat. Es va anar decebent amb cadascuna de les coses que va fer: primer, el món diplomàtic; després, el món de la poesia, el món acadèmic. Era cada cop més i més lliure. És un poeta increïble. No sols va escriure alta poesia, sinó que va viure la poesia.

En vostè, on veiem Vinicius?

En la idea de no pertànyer a res ni a ningú, d'assimilar el que interessa. No em sento lligada a res.

Vostè ha treballat molt amb nens últimament. El seu disc Adriana Partimpim ha estat tot un èxit.

Sempre vaig voler fer un treball com aquest. És una cosa que vaig aprendre de Vinicius, i que és molt generós: la idea de treballar amb la mateixa intensitat i qualitat per als nens. És un art maltractat, en general. El meu disc va ser un èxit que ningú no s'esperava. Sempre és molt interessant tenir els nens a prop, fer-los concerts: els nens no van sols als concerts i estava bé veure els adults una mica més desimbolts del que és normal.