• Imprimir

El TNC recupera 'La dama de Reus', obra d'un autor desconegut a causa de l'exili i dirigida per Ramon Simó

Tot assajant Carrion

Andreu Gomila

Maria Molins i Manel Barceló protagonitzen aquesta obra d'Ambrosi Carrion escrita el 1949 a París
DAVID RUANO

¿Algú se'n recorda d'Ambrosi Carrion, un home que abans de la Guerra Civil havia dirigit al Liceu i estrenat al Romea, havia estat company d'Adrià Gual, crític de La Nau de Rovira i Virgili i funcionari de la Generalitat en guerra? Doncs sembla que són pocs els que en saben res, d'aquest barceloní nascut el 1888 i mort a Cornellà de Conflent el 1973, autor de moltes peces teatrals, com La dama de Reus, que el TNC, gràcies al seu director Sergi Belbel, estrena demà. Es tracta d'un text escrit el 1949 a l'exili i que adapta la rondalla popular, la història d'un país ocupat en el qual l'ocupant intenta seduir una dona resistent.

Ramon Simó, el director del muntatge, ha decidit treballar damunt del text i embolcallar-lo amb una dramatúrgia amb l'objectiu que el públic conegui alhora l'autor i l'obra. Així, els actors, capitanejats per Manel Barceló (Capitel·lo, ocupant) i Maria Molins (Dama de Reus, resistent), interpretaran els personatges de la peça de Carrion com si l'estiguessin assajant. Simó l'ha situada en un teatre en ruïnes de finals dels 40, on una companyia es disposa a assajar La dama de Reus. Un clar homenatge a tots els catalans que, clandestinament, des d'Espriu fins a Brossa, per exemple, estrenaven les seves obres en domicilis particulars. "Hi ha una època de la nostra cultura en què sobrevivia als menjadors de les cases", recorda Belbel.

Simó, que ja coneixia la peça gràcies a Jordi Coca, assegura que l'ha tractada "com qualsevol altra". I prova d'això és el treball fet al seu voltant i la música encarregada a Joan Alavedra. La història que explica Carrion no es desenvoluparà exactament com a la rondalla: la Guerra Civil i l'exili hi seran presents. "Carrion diu coses molt gruixudes", avisa Simó, que ha conservat el vers decasíl·lab de l'original. Molins promet una història d'un amor "estrany que comença a hòsties i continua a hòsties fins al final".