• Imprimir

Lluís Soler interpreta el novel·lista rus a 'Sonata a Kreutzer', un muntatge de Quim Lecina amb música de Beethoven

La fugida de Tolstoi

Andreu Gomila

Soler , Blanch (piano) i Macuta (violí) protagonitzen l'obra de Lecina
RUTH MARIGOT

Un bon dia de 1910, als 82 anys, Lev Tolstoi va decidir deixar casa seva a Iàsnaia Poliana i viatjar cap al Caucas, on havia passat la joventut. Va morir de fred deu dies més tard a l'estació d'Astàpovo. Anys enrere havia escrit Sonata a Kreutzer, un text breu marcadament autobiogràfic que va néixer dins seu després d'escoltar la peça homònima de Ludwig van Beethoven a mans del seu fill Serguei. Parlava d'ell i de les ganes terribles que tenia de matar la dona. Tot això és el material de partida de Quim Lecina per construir Sonata a Kreutzer, un muntatge que s'estrenarà dimarts al Romea, amb Lluís Soler fent de Tolstoi i un pianista (Daniel Blanch) i una violinista (Kalina Macuta) damunt l'escenari.

"És un espectacle de teatre amb dos protagonistes principals: Tolstoi i la música de Beethoven", diu Lecina, que, a banda del text de l'autor de Guerra i pau, ha emprat el text biogràfic La fuga de Tolstoi, d'Alberto Cavallari, per ordir la dramatúrgia d'aquesta peça. L'actor i director català feia molt de temps, diu, que tenia la idea d'ajuntar teatralment Tolstoi amb la sonata. Passa que l'ha sentida a molts llocs del món i sempre té la impressió que l'escriptor rus és a la sala.

Lecina no ha volgut muntar un monòleg més amb música en directe i, segons assegura, ha fet dialogar Lluís Soler amb els intèrprets, que alhora també actuen, sobretot la violinista. "No incorporo la música com a guarniment, sinó que és un personatge dramàtic més", apunta el director.

Blanch destaca la importància de la subjectivitat a l'hora d'interpretar l'art. "El que Tolstoi sent en escoltar la Sonata a Kreutzer de Beethoven és únic", diu. Lecina explica que, en fer-ho, ja en el primer presto, es va sentir tan aclaparat que va veure reflectida la vida que havia portat amb la seva esposa, Sofia Adréievna. Aleshores va concebre la novel·la (publicada aquí a Labutxaca), que explica com i per què un home decideix matar la dona. El geni rus va viure tot el que relata al text, llevat del crim. Anys més tard, emprendria la fugida mortal. "El que més em fascina és com l'obra d'un geni rebota en un altre geni i com això li pot transformar la vida", apunta Lecina.

Lluís Soler deixa clar que, encara que s'hagi deixat una barba frondosa, no ha intentat interpretar aquell Tolstoi crepuscular que explica què li va passar, sinó que narra la història des de fora, en un moment de la seva vida en què és a dalt de tot.