• Imprimir

Entrevista: Julian Jarrold El director porta al cinema 'Retorn a Brideshead', que ja va inspirar una sèrie mítica

"El capteniment britànic és fascinant"

Bernat Salvà

Julian Jarrold a Barcelona, on va ser per promocionar la versió cinematogràfica de 'Retorn a Brideshead'
PERE VIRGILI

Només cineastes de fora coneguts i prolífics, com Woody Allen, solen estrenar dos films a casa nostra amb un any de diferència. No és el cas de Julian Jarrold, un director anglès amb només tres llargmetratges al darrere, que va estrenar i va promocionar a Sitges La jove Jane Austen, ara fa un any. Aquesta setmana ha tornat a Barcelona per presentar Retorno a Brideshead, una adaptació de la coneguda novel·la d'Evelyn Waugh que va inspirar la mítica sèrie de la BBC amb Jeremy Irons i Laurence Olivier. Avui arriba a les nostres pantalles la primera versió cinematogràfica que s'ha fet d'aquesta obra, ambientada als anys 1920 i 1930, amb tres joves protagonistes (Matthew Goode, Ben Whishaw i Hayle Atwell) i secundaris de la categoria d'Emma Thompson i Michael Gambon.

¿Els britànics de classe alta són tan continguts, encara, a l'hora de mostrar els sentiments?

Han canviat una mica, però el capteniment britànic és conegut internacionalment, encara. En molts drames d'època les paraules són molt polides, però amaguen els sentiments, no és el mateix el que diuen que el que senten o creuen, i això és fascinant des del punt de vista dramàtic.

Què li va interessar com a director de Retorn a Brideshead?

Al principi no estava gaire segur de voler fer aquesta pel·lícula, perquè la novel·la és molt popular, i la gent té punts de vista molt consolidats sobre el tema. Per altra banda, però, Retorn a Brideshead és una obra mestra fascinant i contradictòria, amb ressonàncies universals i intemporals, i vaig canviar d'idea.

A què es refereix quan diu que és una obra contradictòria?

Conté molts elements autobiogràfics: Evelyn Waugh també va estudiar a Oxford i es va relacionar amb estudiants de classe alta, va tenir una relació homosexual, es va convertir al catolicisme... Als personatges del llibre hi ha tots aquests elements i contradiccions, és com si l'autor les hagués explicat a un psiquiatre. És una obra contradictòria, no hi ha un únic missatge.

¿Comparteix la visió de la novel·la com un símbol del declivi de l'aristocràcia i el triomf de l'home comú?

No hi estic del tot d'acord. Crec que l'aristocràcia i les classes altes tenen molta força encara a la societat actual. Hi ha gent rica molt poderosa a Anglaterra des de fa segles.

Vostè mateix l'ha retratada en dues pel·lícules. Per què atreu tant, aquesta classe social en els temps de l'Imperi?

Perquè ha tingut una gran influència, sobretot en el període que retrata la pel·lícula. Molts drames i històries anglesos estan relacionats amb l'aristocràcia i les classes altes, sovint de forma molt crítica. Evelyn Waugh volia formar-ne part i viure en una casa molt gran. Espero que el meu film sigui més crític i satíric!

El catolicisme de la família protagonista té un aire pintoresc. ¿Així ens veuen els anglesos?

La història parla dels catòlics anglesos, que són molt diferents de vosaltres o dels irlandesos, perquè són minoria a Anglaterra, i històricament han estat poc vistos i han adoptat una actitud d'autodefensa. Són una minoria rica i influent

¿Rodar al castell Howard, on es va gravar la sèrie, li afegia pressió?

La veritat és que sí. Vam mirar diferents llocs, però no en vam trobar cap més de tan adequat com aquest castell: majestuós, amb una arquitectura d'influència italiana, situat en un lloc tranquil, amb una capella dins de la mansió... Recordo la sèrie de quan era nen, però no l'he volgut tornar a veure per a aquesta pel·lícula, perquè no volia copiar-la o intentar fer una cosa totalment diferent. Volia basar-me només en el llibre.