• Imprimir

Sanzol busca la memòria de la mare a 'Sí, pero no lo soy'

A.G.

El director i autor teatral Alfredo Sanzol debuta avui als escenaris catalans (Teatre Lliure) amb una obra sobre la identitat, i amb un títol força clar, Sí, pero no lo soy. Ambientada als anys 50 i 60 del segle passat, Sanzol s'ha endinsat, segons explica ell mateix, en el paradís perdut de la seva mare, en uns anys que ella tenia idealitzats, farcits de música francesa i discursos ben travats. "La mare vivia en la nostàlgia de voler ser una persona que no va ser mai", diu. Per això els seus personatges "volen ser uns altres, o neguen o amaguen el que són". Tenim un gai que surt de l'armari als 35, un capellà que hauria abusat d'un infant, una noia que se'n va al llit amb uns veïns que posen la música alta, i molts personatges més, tots interpretats per cinc actors.

L'obra és un puzle format per diferents esquetxos, amb els actors que canvien d'escena sense canviar de vestuari. Una manera, explica Sanzol, de fer èmfasi en el tema central de Sí, pero no lo soy. "Em crida molt l'atenció el fet que vulguem tenir una identitat definida, i que no admetem mai que canviem constantment", indica. De fet, com assenyala el director i autor de la peça, "els éssers humans són recipients que contenen molts personatges".

Sanzol és una de les revelacions de l'any a Madrid. L'obra que arriba al Lliure és la primera que estrena al Centro Dramático Nacional, després de molts anys passejant-se per sales alternatives. L'autor és un dels integrants d'una generació que ronda els 40 anys i que ha tingut poc accés als escenaris públics madrilenys.