• Imprimir

La companyia Sportivo Teatral de Ricardo Bartís porta al Temporada Alta 'La pesca', una obra excel·lent sobre l'essència argentina

Més enllà de Perón

Andreu Gomila

L'obra 'La pesca' es farà a l'Espai la Pineda, a Sant Gregori, de dijous a dissabte que ve
CHRISTOPHE RAYNAUD

A Ricardo Bartís li costa poc parlar del seu teatre. Fer-lo, però, ja és una altra cosa. Acaba de retirar -abans d'estrenar-se- una versió de la Hedda Gabler d'Ibsen que no l'acabava de convèncer. Demà, però, la seva companyia, Sportivo Teatral, portarà al festival Temporada Alta un text extraordinari, La pesca, que resumeix en unes escasses quatre escenes l'essència de l'Argentina, de Macedonio Fernández a Borges i González Tuñón. Tots tres han parlat en un moment o altre de la seva bibliografia del Maldonado, un rierol que travessa Buenos Aires, i, esclar, del general Juan Domingo Perón.

El rierol i el dictador són claus en aquesta obra. El primer perquè és el lloc on intenten pescar Don Atilio, René i Miguel Ángel, els tres personatges. Es troben sota una fàbrica de la capital argentina, en un antic club de pesca amb un nom ben peronista, La gesta heroica. El general, ens diu Bartís, és un mite que explica què són els argentins. "Aquesta obra és sobre la caiguda dels mites, i el peronisme és un mite. Com que aquesta època no els permet, ens queden els fetitxes", apunta.

"La meva idea era parlar del peronisme com un fenomen que depassa la política i és en ell mateix el nucli del ser argentí", diu el director. Una ideologia que travessa tots els estrats socials del país sud-americà i que busca "una sortida heroica" per a l'Argentina. "Nosaltres sempre hem pensat que teníem una gesta a realitzar, que ens mereixíem un destí més gran del que vivíem, i el peronisme encarna aquest desig", afegeix Bartís.

Els seus tres personatges, a través d'una conversa aparentment anodina que mantenen en aquest club de pesca suburbà, expliquen tot això. I més. També parlen de l'actualitat, d'aquest desencís dels argentins arran de la crisi del 2001 i després. Parlen de coses simples, de l'amor, de la por a la mort, del sexe, i d'un peix mític, una tararira titán (parent del salmó i la truita), que circula per les clavegueres de la ciutat i que és una mena de Moby Dick. El Maldonado és, de fet, una metàfora d'aquest destí argentí que no ha estat, ja que, com diu un dels personatges, va soterrar-se als anys 30 del segle passat quan podria haver estat un riu que travessés Buenos Aires com ho fa el Sena amb París.

La misogínia de bona part dels mascles argentins també apareix a La pesca, el títol de la qual ja fa referència al fet de lligar. I és que el llenguatge, fi, metafòric, depurat, és un altres dels elements que surten a l'escenari en les obres de Bartís. Ell, que és el pare dels Veronese, Daulte, Tolcachir, i de tots aquests directors i autors argentins que s'estan menjant el món teatral. Ell reivindica la lírica i continuar "fidel al territori", és a dir, a Buenos Aires, contra un cert neonaturalisme "fictici" que percep en les propostes dels seus companys. Bartís, no obstant, ha arribat a tal punt de perfecció que ha fet voltar per tot Europa un pou on Don Atilio, Miguel Ángel i René buscaran la tararira titán. Fa 35 anys que Perón va morir.