• Imprimir
• Enviar

Christophe Farnarier segueix un pastor del Pirineu en la seva última transhumància en el documental 'El somni'

El darrer viatge

Bernat Salvà

El Joan Pipa durant la seva darrera transhumància amb el ramat d'ovelles, que ha estat filmada per Christophe Farnarier
EDDIE SAETA

La transhumància és una tradició molt antiga que està a punt d'extingir-se. El cineasta Christophe Farnarier n'ha volgut deixar constància a través d'un film que, a diferència de la majoria de documentals, va tenir un final inesperat: van filmar, sense saber-ho, la darrera transhumància del pastor Joan Pipa.

La pel·lícula s'estrena divendres que ve a les nostres pantalles després de passar pel Festival de Locarno. Chritophe Farnarier (Marsella, 1963) ens explica, en un català perfecte, que, juntament amb el coguionista del film Roger Biosca, volia fer un documental "sobre l'estat actual de la pagesia i sobre el món rural català". Paral·lelament, estava molt interessat en la transhumància: "Volia fer a peu aquest viatge mític, del qual n'havia sentit a parlar des que era petit a la Provença".

Totes aquestes inquietuds van cristal·litzar quan van topar amb el Joan Pipa, que fa la transhumància des del 1949. Puja ramats d'ovelles a la primavera cap a la muntanya i els baixa a la tardor cap a la vall, a les comarques del Pla de l'Estany, la Garrotxa i el Ripollès. "Em va fascinar des del principi, de seguida em vaig adonar que d'ell en sortiria una pel·lícula", recorda el director debutant.

100 km i 807 ovelles

Així, doncs, amb producció d'Eddie Saeta (companyia amb qui havia treballat com a director de fotografia d'Honor de cavalleria), Farnarier va agafar la càmera i es va apuntar a fer a peu el centenar de quilòmetres que Joan Pipa es disposava a recórrer amb 807 ovelles. "Vaig rodar sense planificació, simplement vaig filmar la vida de Joan Pipa i després, a la sala de muntatge, vaig treure el suc a moltes hores de gravació".

Val a dir que en va sortir un brou ben espès i gustós. Va resultar ser la darrera vegada que el Joan Pipa feia el camí i, l'any després, un esvoranc enorme travessava la idíl·lica vall on viu: les obres del TGV. "La pel·lícula -reflexiona el cineasta- és una metàfora del món actual, de la capacitat de l'ésser humà per ser valent, maco, i alhora dèbil i fràgil. Parla de la necessitat de viure en harmonia amb l'entorn, d'aprendre de gent com el Joan Pipa. Vivim en un món amb molta tecnologia, però amb una gran fragilitat, que el canvi climàtic o la crisi econòmica que vivim posen al descobert".