• Imprimir

Entrevista: Candela Peña Protagonitza 'Los años desnudos', un homenatge al cinema S de la Transició

"Una dona nua al cine era un fenomen social"

Bernat Salvà

Candela Peña ahir al matí a Barcelona, on ha presentat el seu nou film
JOSEP LOSADA

Candela Peña ha treballat en alguns dels films més rellevants del cinema espanyol dels darrers 15 anys: Todo sobre mi madre, Te doy mis ojos, Hola, ¿estás sola?, Princesas... Nascuda a Gavà (Baix Llobregat) fa 35 anys, l'actriu torna divendres a l'actualitat amb l'estrena de Los años desnudos. Clasificada S, pel·lícula dirigida per Félix Sabroso i Dunia Ayaso que protagonitza juntament amb Mar Flores i Goya Toledo. Interpreten tres actrius de pel·lícules S, en un acostament més dramàtic que nostàlgic a aquest gènere eròtic que va esclatar després del franquisme.

Què sabia del cinema S abans d'entrar en aquest projecte?

La veritat és que per edat no hauria d'haver vist cinema S, però els meus pares tenien un bar al costat de l'únic cinema del meu poble [Gavà] i quan molestava, m'enviaven al cinema. De petita vaig veure molta pel·lícula que no era ben bé cinema eròtic, com El liguero mágico, Los bingueros, La lozana andaluza..., però veia per exemple un paller amb una noia amb lligacama i els pits enlaire, i em cridava molt l'atenció. De més gran he estat molt fan del cinema dels 70, és molt important en la cinematografia espanyola, ha influït molt en el cinema que fem avui en dia.

Què en pensa ara?

Crec que era absolutament necessari, és part d'una evolució. En societats més o menys reprimides, el primer esclat de llibertat és aquesta reacció sexual, perquè després vinguin la social, econòmica... Després d'una dictadura en què per veure segons quines pel·lícules havies d'anar a Perpinyà, entenc que veure una dona nua a la pantalla fos un fenomen social.

Les actius eren símbols de llibertat, però també víctimes del masclisme.

Eren absolutament masclistes, perquè les senyores eren belleses tipus Bárbara Rey i l'home era l'espanyol mitjà tipus Fernando Esteso. En algunes coses no hem evolucionat en absolut. Homes nus encara se'n veuen ben pocs en pantalla, és molt més normal veure una dona nua. I aquesta setmana s'ha estrenat Diari d'una ninfòmana i s'ha censurat un cartell perquè hi ha una mà ficant-se en unes calces. No sé fins a quin punt hem evolucionat.

¿Ha hagut de lluitar per no ser encasellada en cert tipus de paper?

Aquesta ha estat la meva guerra, vull fer personatges que m'aportin i jo els pugui aportar alguna cosa, i que siguin totalment diferents. El que intento és sorprendre'm a mi mateixa i a l'espectador, no vull explicar sempre el mateix personatge i la mateixa pel·lícula. La professió del personatge m'és ben igual, sempre dic que em podria passar la vida fent de caixera d'un gran magatzem, perquè si hi ha 35 caixes, hi ha 35 dones absolutament diferents que hi treballen. El que diferencia un actor de l'altre és la que tries, però et podries passar la vida fent de caixera i que cada treball fos absolutament diferent.