• Imprimir

Entrevista: Belén Fabra L'actriu catalana fa el seu primer paper protagonista a 'Diari d'una nimfòmana', que arriba avui als cinemes

"S'acusa de nimfòmanes moltes dones que no ho són"

Bernat Salvà

Belén Fabra ahir al centre de Barcelona, tot just arribada de Madrid, on el cartell del film ha provocat polèmica
JOSEP LOSADA

Coneguda pels seus treballs als muntatges de Calixto Bieito Tirant lo Blanc i Plataforma, l'actriu Belén Fabra (Tortosa, 1977) fa un doble salt professional cap a papers protagonistes en cinema i teatre. Avui estrena Diari d'una nimfòmana, una producció catalana dirigida per Christian Molina que adapta la novel·la homònima de Valérie Tasso i s'estrena també en versió catalana. El 13 de novembre porta al Teatre Lliure Jugar amb un tigre, un text de la premi Nobel Doris Lessing dirigit per Carlota Subirós.

Definiria com un cas de censura la negativa a exhibir els cartells promocionals de Diari d'una nimfòmana als autobusos de Madrid?

No entenc les raons que argumenten. En teoria ho fan perquè el cartell és de legalitat dubtosa i provoca gratuïtament. Em sembla surrealista, perquè justament vam anar amb molt de compte i vam descartar cartells lletjos o vulgars. El que vam triar em sembla delicat. De sexe, de manera directa o subliminal, n'hi ha a tot arreu, i ho tenim molt assumit. Fins i tot vam proposar un cartell sense imatge, només amb les lletres del títol, i no el van voler per la paraula nimfòmana. Com que neguen el que sembla haver passat, no sé si és ben bé un cas de censura. El que és clar és que hi ha hagut problemes per promocionar allà la pel·lícula.

Com sol passar en casos així, la prohibició ha estat la millor promoció.

Totalment. El que em fa ràbia és que ara ens acusin a nosaltres de crear polèmica per promocionar la pel·lícula, això acaba traient-li credibilitat. M'entristeix la distància que hi ha entre la il·lusió del procés de creació del que crèiem que era art, i la polèmica en què ha acabat.

Canvia molt la manera de tractar el sexe de Tirant lo Blanc a Diari d'una nimfòmana, textos escrits amb cinc segles de diferència?

Hi ha similituds, perquè no estem tan alliberats ni vivim el sexe amb tanta naturalitat com diem. Quan parlem de sexe obertament sembla com si parléssim de perversions. Tant a Tirant lo Blanc com a Diari..., el sexe hi és molt present, suposo que perquè tots dos textos s'han escrit en èpoques de molta repressió.

Comparteix l'opinió del seu personatge, per a qui la nimfomania és un invent del masclisme per fer sentir culpables les dones?

Si hi ha una psicologia addictiva, una necessitat compulsiva de mantenir relacions sexuals que crea problemes a la persona, d'alguna manera cal anomenar-la. Però estic d'acord que, sovint, quan la dona viu la sexualitat de manera lliure se l'acusa de nimfòmana. S'aplica aquest terme a dones que no ho són per controlar-les, d'alguna manera, perquè hi ha aquesta por a ser lliure.