• Imprimir

Marta Angelat interpreta a la Sala Beckett el monòleg 'L'any del pensament màgic', autobiografia de la nord-americana Joan Didion

Quan el dolor més profund esdevé art

Teresa Bruna

Marta Angelat interpreta el paper d'una dona que acaba de perdre el marit i la filla de tres anys
LA LLUNA NOVA

Amb l'aval d'haver-se estrenat a Temporada Alta, arriba aquest dimecres a Barcelona, a la Sala Beckett, L'any del pensament màgic, una obra inusual de l'escriptora nord-americana Joan Didion, que interpreta Marta Angelat sota la direcció d'Òscar Molina, i que a Londres està fent encara Vanessa Redgrave amb gran èxit. És singular per moltes raons: reflexiona, amb un llenguatge extremadament lúcid, d'un tema tabú com la mort; l'interpreta una actriu excepcional que sap que, si al teatre la sinceritat és bàsica, en una obra tan íntima i emocional com aquesta, encara ho és més. I també perquè, com diu Toni Casares, director de la Beckett: "Trenca el tòpic que els temes profunds no són comercials. És un espectacle popular, directe, gens intel·lectual, entretingut i amb un text molt madur".

Didion la va escriure després de les morts gairebé seguides del seu marit i de la seva filla de tres anys. Però no es recrea en el dolor. Per a Molina és catàrtic: "Tots tenim o hem tingut el sentiment de la pèrdua i parlar-ne, quan ja ha passat, sembla difícil, però és bo reviure el dolor de la mort". La protagonista viatja per diferents presents i passats a través de flashbacks. "El que transmet és que cal deixar que marxin, que siguin fotografies, que el corrent se'ls emporti. El sofriment és no acceptar que ja no hi són. És una obra de teatre terapèutica, l'espectador entra en una intimitat tan gran que acaba entenent els seus propis dolors i en surt confortat".

L'artífex de l'obra ha estat la mateixa Angelat, a través de la seva productora La Lluna Nova. "El text em va posseir i en vaig fer partícip l'Òscar. Volia fer-la i que em dirigís una persona amb la qual ens unissin lligams d'amistat i una posició davant la vida. Per parlar de la mort has d'entrar molt endintre. Ens hem hagut de despullar i ens ha servit. I m'ha permès fer una cosa poc teatral: trencar la barrera d'estar fent d'actriu i expressar-me jo mateixa".

Madur i intel·ligent

Salvador Sunyer, director del festival Temporada Alta i copartícip de la producció amb la Beckett, assegura: "Estic fins al capdamunt de textos que fan riure. Aquest és un text que no fa plorar, però és madur i intel·ligent. Estaria prop de la nova dramatúrgia catalana, que ja és una realitat. Nosaltres hem inaugurat el festival amb Pau Miró, que ha sorgit de la Beckett. I, ara que aquesta sala té problemes, vull dir a qui ho hagi de sentir que en la història del teatre català no hi ha una cosa tan petita que hagi donat tant com la Beckett. Si el català és al món és gràcies a ells".