• Imprimir

Charlie Kaufman presenta a Sitges la seva primera pel·lícula com a director

Quan el guionista és l'estrella

Elisabet Cabeza

Charlie Kaufman va presentar ahir a Sitges el seu primer film com a director, 'Synecdoche, New York'
JAUME SELLART / EFE

Charlie Kaufman, guionista d'Oblida't de mi, Adaptation i Com ser John Malkovich, va ser l'estrella ahir a Sitges amb el seu debut com a director: Synecdoche, New York, present a la secció oficial fora de competició després del seu pas per Cannes i Toronto. Aquesta vegada no són ni Spike Jonze, ni Michel Gondry els encarregats de traduir en imatges el suggerent caos surreal de les seves històries i és ell qui mana a escena com ho fa el seu protagonista: un director de teatre de Nova York hipocondríac que perd la dona i després el nord.

Que el món és un escenari, i la vida, somni, ho han explicat els clàssics. I el repte era gros fins i tot per a la privilegiada mirada de Kaufman, temptat per la grandiloqüència del retrat d'un protagonista assaltat per grans dubtes existencials. Philip Seymour Hoffman guia la funció, que arrenca de manera convencional en una casa unifamiliar fins al moment en què peta una canonada. Aquí la il·lustració seria més gràfica si es fonguessin els ploms, perquè essencialment això és el que li passa al director de teatre en crisi de Kaufman. El film compta amb un repartiment femení d'elit: Catherine Keener, Jennifer Jason Leigh, Emma Watson, Samantha Morton, Michelle Williams i Diane Wiest.

Tòquio, 'je t'aime'?

Tokyo!, el film col·lectiu presentat a la secció competitiva fantàstica, reuneix Michel Gondry, Leos Carax i Bong Joon-ho perquè expliquin tres històries ambientades a la capital japonesa rere els passos de Paris, je t'aime. Aquí són menys directors que en la producció francesa i més el metratge de què disposen. Gondry i el cineasta coreà, amb el to més amable tot i deixar constància de la duresa de la ciutat, i Carax, en una esperada reaparició després del silenci de Pola X.

Amb la història d'una criatura que viu a les clavegueres i respon a l'eloqüent nom de Merda, Gondry dóna quasi un aire de normalitat al món oníric de Kaufman del qual venia el públic de Sitges quan va entrar a la projecció de Tokyo! La seva mirada a la ciutat ho és tot menys una carta d'amor.