• Imprimir

Entrevista: Thomas Hauert estrena 'Accords', un treball sobre la improvisació

"El cos pot assolir combinacions infinites"

Marta Porter

Thomas Hauert torna al Mercat de les Flors amb un estudi sobre la improvisació
PERE VIRGILI

Fa deu anys que el suís afincat a Bèlgica Thomas Hauert treballa les possibilitats de moviment del cos amb la seva companyia Zoo, ballarins fidels que han aconseguit un estil propi en acoblament directe amb la música. Si fa dos anys van presentar Walking Oscar al Mercat de les Flors, a partir d'avui i fins a aquest diumenge estrenen Accords al mateix escenari.

Quins són els puntals de la seva companyia?

El més important és que el nucli de ballarins és sempre el mateix des de fa deu anys. Cada any fem una nova producció que és una evolució de l'anterior i això ens va enriquint, ja que des de fa deu anys que busquem noves formes. En aquest temps el cos n'ha anat aprenent i cada vegada aconseguim un treball més refinat i podem obrir-nos a nous reptes.

Vostè porta anys experimentant amb les possibilitats del cos. Quin és l'objectiu?

Veure fins on podem arribar. El cos té multitud d'articulacions i cadascuna permet diferents moviments, cosa que vol dir que pots assolir combinacions infinites. El que fem és trencar les formes que hem après a les escoles de dansa, oblidar el que hem après, per deixar el cos lliure per aprendre noves formes.

¿Aquest nou llenguatge pot anar més enllà del camp estrictament coreogràfic de Zoo?

Estic preparant material didàctic per transmetre la tècnica dels nous moviments que hem trobat i canviar els hàbits del cos. Encara no sé si serà a través d'un DVD o un CD-Rom interactiu, però la idea és que sigui una eina útil tant per a ballarins com per a la gent del carrer que vulgui conèixer les possibilitats del seu cos.

L'espai també juga un paper molt important en la seva obra.

Sí, busco crear formes que relacionin l'individu amb l'espai, però no de forma individual sinó com a grup, amb tots els ballarins junts aconseguir crear formes geomètriques que creïn una tensió en l'espai.

I la música? A 'Accords' hi ha un gran eclecticisme que va de Vicente Amigo a Rakhmàninov passant per Satie i Ravel...

La música és el motor dels meus treballs, jo vaig descobrir la dansa a través de la música. Utilitzem l'impacte emocional de la música per crear una coreografia, és un maridatge primari. Fins i tot els ballarins hem compost música en algun espectacle i hem cantat per entendre-la i convertir el cos en un instrument musical. I també treballem el silenci a partir d'una partitura que l'espectador no sent. A Accords ha estat Corazón partío d'Alejandro Sanz, però abans vam fer un espectacle, 12 x 8, amb Bruckner.

La improvisació és el seu cavall de batalla. A 'Accords' on ha arribat?

Aquí gairebé tots els moviments són improvisats. Els ballarins es mouen en grup per l'escenari amb moviments no fixats, i em meravella com aconsegueixen fer exactament el mateix en un moment precís o com un ballarí és capaç de començar un moviment i el del seu costat acabar-lo. El cos és lliure i pot produir formes que en coreografies preestablertes no se t'acudirien. El nostre intel·lecte és limitat, però quan portes molt de temps treballant el cos els moviments surten sols. Veient l'espectacle sembla una coreografia escrita.

Se sent hereu d'algun coreògraf?

Quan estudiava a Rotterdam vaig veure un espectacle de Trisha Brown que em va canviar la percepció que tenia de la dansa, va ser una emoció molt forta. I també d'Anne Teresa de Keersmaeker, ja que vaig estar ballant a la seva companyia, Rosas. Després et quedes amb unes coses i en rebutges d'altres per crear el teu camí. També m'interessa molt David Zambrano, amb qui he fet projectes, és molt energètic.