• Imprimir

Entrevista: Kepa Junkera El músic treu un doble CD en què 42 cantants peninsulars canten temes populars bascos en euskera

"M'emociona que hi hagi cultures que sobrevisquin"

Marta Porter

Kepa Junkera s'ha envoltat dels cantants més solvents del panorama peninsular per donar vida a 'Etxea'
MARIA ÀNGELS TORRES

Només cal mirar la contraportada del doble CD Etxea per adonar-se que l'última aventura del músic i compositor Kepa Junkera pren un relleu d'abast insospitat. 46 cantants catalans, gallecs, bascos, espanyols, portuguesos i sud-americans s'uneixen en el projecte inaudit de cantar, tots en euskera, 20 cançons populars basques arranjades pel mateix Junkera. Cantants del nivell de Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Miguel Bosé, Ana Belén, Víctor Manuel, Estrella Morente, Ginesa Ortega, Pedro Guerra, Andrés Calamaro, Dulce Pontes i un llarg etcètera, acompanyats pels músics Michel Camilo i Chano Domínguez, fan d'aquest àlbum una petita joia.

Sorprèn trobar aquesta pila de músics cantant en euskera.

Van anar sorgint sobre la marxa. Jo els trucava i ells no em deien que no. He volgut obrir la porta a tothom. Com diu el mateix títol del disc, Etxea -casa-, es tracta de construir un espai comú. El disc és un acte de generositat envers el públic, tornar-li tot el que m'ha donat en aquests anys de carrera.

Hi insisteixo: i per què en euskera?

L'euskera l'entenc com una riquesa i no com una cosa que ens hagi de distanciar. És un patrimoni de la humanitat. M'emociona que hi hagi una cultura que sobrevisqui, tant l'euskera com qualsevol altra. Tant de bo tots ho parléssim tot.

Per què aquest retorn a les arrels?

Totes són cançons que he escoltat des de petit i he volgut modelar-les per donar-les a la gent d'ara. A més, músics com Chano Domínguez i Michel Camilo les converteixen en temes boníssims. He intentat fer una lectura sincera d'aquestes cançons populars, des del cor, agafar aquestes lletres antigues, algunes de fa segles, i experimentar amb la música.

¿I el fet que en aquesta Etxea hi entrin cantants com Miguel Bosé, Lluís Llach i Dulce Pontes?

Volia donar veu a tota la Península, trencar fronteres i fixar-me en la geografia. No es tracta d'un tema polític, perquè jo no sóc polític, sinó músic. A més, tots els cantants que hi participen tenen un sentiment molt bo amb Euskadi.

Per la seva trajectòria hi ha qui sí que pensa que fa política.

Doncs no: sóc músic. La realitat a Euskadi és dura, però també ho és a moltes altres parts del món. A mi no m'agrada criticar ni aportar coses negatives, sóc positiu i optimista, i al que em dedico és a crear, a construir. Tinc molt de respecte pels nostres orígens i per l'actualitat, i no crec que pensar així sigui un somni.

¿És difícil fer un concert promocional amb tants artistes convidats?

La idea no és tant fer un concert promocional com fer un concert festiu que alhora reverteixi en benefici de la societat. De moment tenim previst fer dos concerts al Teatre Arriaga de Bilbao els dies 22 i 23 de desembre, en què ja han confirmat una vintena de cantants, que ja és tot un èxit. Ja veurem qui més s'hi pot apuntar. A més, no vull fer un concert d'estrelles que van sortint l'una rere l'altra, sinó muntar una cosa més escenificada i amb un concepte contemporani.

No és un disc per fer diners?

Home, a tot l'Estat som el quart disc més venut, i a Euskadi, el primer. Però no: l'objectiu era fer un regal, i per això l'he publicat a la meva discogràfica, Infernuko Auspoa, en col·laboració amb Warner i el govern basc. Penso que fins que no s'estabilitzi tot això del pirateig i les còpies, el patrocini privat és qui pot fomentar la cultura.