• Imprimir

Albert Mestres dirigeix a l'Espai Brossa 'L'hivern plora gebre damunt el gerani', obra tardana d'Agustí Bartra

Sainet "esberlat"

Andreu Gomila

Xavier Mestres Emilió i Muntsa Alcañiz protagonitzen aquesta obra d'Agustí Bartra
VICENT BARELLA

Agustí Bartra és avui dia un escriptor gairebé invisible. En vida va ser reconegut i seguit gràcies a obres tan magnànimes com Ecce homo, Odisseu i Crist de 200.000 braços, i a les traduccions de poetes nord-americans. Mort el 1982, va caure damunt d'ell tot el pes de l'oblit. En el centenari del seu naixement, però, l'Espai Brossa ha decidit posar-hi una mica de remei amb la recuperació del seu teatre, que, segons els experts, és del millor de la dramatúrgia catalana de la segona meitat del segle XX. Dijous arriba al teatre del barri del Born un text ben original, L'hivern plora gebre damunt el gerani, que, segons el director d'escena Albert Mestres, és una mena de sainet que "el llenguatge de Bartra esberla".

Peça sense argument aparent, sense personatges, però amb "presències", tot bascula damunt una parella (Muntsa Alcañiz i Xavier Mestres Emilió) que regenta una botiga de música en un moment de la vida en què "les coses esdevenen irreversibles", diu Mestres. "L'obra evoca un passat potentíssim ple de pèrdues i culpes, un present buit i un futur inexistent", afegeix.

A L'hivern plora gebre damunt el gerani no només hi hi la parella protagonista, sinó que també hi tenim un gos invisible (però no insonor) i un motorista, corporeïtzat gràcies als titelles de Núria Mestres. Aquest últim element és l'únic que el director s'ha tret de la màniga, ja que només ha mirat de "recollir la complexitat de l'obra", d'una diversitat tècnica i uns matisos propis del millor teatre del segle passat, d'Ionesco a Beckett, passant per Camus, Brecht i T.S. Eliot.

Mestres no té cap dubte a l'hora d'afirmar que aquesta peça, estrenada el 1980 a Terrassa, serà, un cop representada en condicions, "un referent indispensable del teatre català de la segona meitat del segle XX". I això que el poeta va escriure poc teatre, tot i que, segons l'estudiós bartrià Sam Abrams, hi va acabar caient de manera natural després de passar per la poesia lírica, la dramàtica, l'èpica i la narrativa. "Si no s'hi va posar abans va ser per culpa de l'exili [1939-1970] a Mèxic: no veia el sentit de dedicar-se al teatre si no es podia representar", va matisar Abrams.

L'hivern plora gebre damunt el gerani és la tercera part d'una tetralogia inacabada a partir de les estacions i que compta amb Cora i la magrana (estiu) i Octubre (tardor). En la peça que es podrà veure al Brossa, la música hi té un paper gairebé central i els espectadors podran escoltar, per exemple, Stravinsky, Bartók, Bach, Beethoven i diferents cançons populars escrites pel mateix Bartra.