• Imprimir

L'Auditori programa dos concerts dedicats al cantautor belga per commemorar l'efemèride, amb Eduard Iniesta i Claudio G. Sanna i amb Miquel Comamala

30 anys 'amb' Brel

Marta Porter

Una de les fotografies de Jacques Brel que s'inclou en els lots que subhastaran a París
EFE

Alt, prim i desmanegat, amb vestit negre i corbata fina, mans enormes i una boca prominent per on sortien els exabruptes més poètics i les cançons d'amor més sarcàstiques. Així era Jacques Brel aquell 16 de maig de 1967 a Roubaix, en el que ell i ningú més sabia que era el seu últim concert en públic. El comiat oficial l'havia fet pocs mesos abans a l'Olympia de París. Després encara van venir alguns discos, el musical L'homme de la Mancha i pel·lícules com a director i actor: Le far west, Franz, L'aventure c'est l'aventure o Lemmerdeur .

Brel, de qui dijous, 9 d'octubre, es compleixen els 30 anys de la mort, es va retirar dels escenaris en ple èxit internacional. Només tenia 38 anys."Més val fer-ho quan ets al capdamunt que quan ja estàs en decadència", deia. Havien estat deu anys de gires per tot el món a gairebé 300 concerts anuals. I és que en Jacques Brel tot era excessiu, des de les seves interpretacions, absolutament teatrals, a unes lletres iròniques, sarcàstiques, tendres, antisocials, misògines, desesperades, a unes músiques dramàtiques i extremadament líriques, a la seva pròpia vida, en què va passar d'abandonar la dona i les filles a Brussel·les a canvi dels escenaris de París, a abandonar el món per una volta als oceans en veler que es va acabar en trobar el paradís, les illes Marqueses, on va viure els últims anys de la seva vida fent de taxista aeri i a les quals va dedicar el seu últim disc, Les Marquises, enregistrat just un any abans de morir d'un càncer de pulmó.

30 anys després, Brel segueix viu en les més de 400 cançons que va escriure i que passen per tots els estats d'ànim però que, sobretot, són una crítica ferotge contra la societat dels anys 60 i 70, contra la burgesia i l'aburgesament, les guerres, l'Església, les dones castradores... i algunes cançons d'amor -Quand on n'ha que l'amour- o de desamor i desesperació -la mítica Ne me quitte pas, rècord Guinness de la cançó més escoltada a les ràdios franceses i versionada per més de 3.000 cantants en totes les llengües, de la qual Édith Piaf només va dir: "Cap home hauria de cantar coses així".

Brel segueix viu en homes com el músic Eduard Iniesta i el cantant Miquel Comamala, que els dies 9 i 10 protagonitzen, respectivament, els dos concerts que ha programat L'Auditori de Barcelona per commemorar aquest 30è aniversari. Una reinterpretació del llegat musical.

I mentre les seves cançons segueixen emocionant gent a tot el món, a Bèlgica s'acaba d'inaugurar l'exposició J'aime les belges! i a París se subhasta l'ànima de Brel. Si pel 25 aniversari, la dona i les filles del cantant, a través de la Fundació Jacques Brel, van publicar quatre cançons inèdites que Brel havia rebutjat incloure al seu últim disc, ara són els hereus d'una de les seves amants, Sylvie Rivet, els qui el dia 8 porten a subhasta a Sotheby's 95 lots entre els quals s'inclouen dos quaderns manuscrits de 1963 i 1964 amb les lletres d'Amsterdam i Les timides, i anotacions de cançons com Les toros, Les vieux, J'aimais i La chanson de Jacky. A més, cartes, una estilogràfica, fotografies, entrevistes gravades, maquetes, discos, guitarres, cartells... L'ànima de Brel a un preu de sortida de 300.000 euros. "Deixeu-me en pau i un cop mort feu el que vulgueu amb les meves cançons".

I mentrestant, a l'altra punta de món, a l'illa d'Hiva-Oa, on "le temps s'immobilise", i on, al costat de Gauguin, descansa Jacques Brel, els marquesins preparen festes d'homenatge.