• Imprimir

LaCrònica

Tot el glamur català

Teresa Bruna

Carla Gaya, Mariona Castillo, José Luis Cortés 'Momo', Marc Pociello i Roger Berruezo són els cinc joves inadaptats de 'Què' que s'enfronten al tutor, interpretat per Ivan Labanda
MIQUEL ANGLARILL

Festa grossa dimecres a l'estrena de Què, el musical català creat per Manu Guix (música), Àlex Mañas (text) i Àngel Llàcer (direcció). Que es tractava d'un esdeveniment ciutadà va quedar fora de dubte: el lateral de davant del Coliseum era tancat al trànsit per protegir els espectadors -tot el glamur català i part de fora, polítics i teatrers inclosos- que anaven arribant i acumulant vianants bocabadats. I és que parlem d'un gran musical, amb dues parts i 23 cançons, acompanyades en directe pel grup de Manu Guix.

Quan tothom és al seu lloc, en Manu i l'Àngel surten a saludar. Saben que això es fa després, però volen dir que, 10 anys després de la primera conversa sobre el projecte, estrenar és un èxit: "Avui parim. Nosaltres, l'èxit ja el tenim dins, només perquè sou aquí", va dir Llàcer. També va agrair a les diferents productores "el valor per apostar pel nostre musical, que competeix amb tants èxits de nivell mundial".

L'espectacle -en deixarem opinar els crítics- va fer moure el cap a més d'un polític al compàs de la música que Guix dirigia amb delit. En acabar, Llàcer, el noi que assegura tenir l'ego tan ben posat, estava com un flam en veure tothom dempeus en les almenys cinc vegades que van saludar.

Davant del teatre ens esperava una festeta generosa. No estem a la secció d'anar dient els famosos que hi havia, però sí a la de demanar opinions. Enxampem un adolescent ballant. És Guillem Albà, "el nou pallasso català", segon premi del públic de Tàrrega: "Surts cantant i ballant sense remei. Tot està pensat, creat i calculat per anar bé. Tracten tots els temes que afecten els adolescents: l'anorèxia, l'emigració, els pispes, drogues... I també està pensat perquè els joves s'enamorin dels protagonistes i cantin les cançons". Albert Guinovart, una autoritat en música, confirma que "la música agradarà molt als adolescents". Al Mag Lari li preguntem què faria desaparèixer de l'obra: "Res, res, al contrari, faria que durés més, sobretot la segona part, que és magnífica. I faria multiplicar els bisos!". Christian Gálvez, el guapet de Pasapalabra, ho va entendre tot: "Només entenia adéu en català, però els moviments dels nois, les imatges, les paraules... estan tan ben dits que ho he entès tot. És un pedazo de obra de arte!", assegura. Al Miquel Periel, de Dagoll Dagom, els altres resistents del musical català, també li va agradar: "La nostra és més sentida", diu rient, referint-se al musical Aloma, sobre l'obra de Mercè Rodoreda. Ja gairebé està a punt: "Demà ja assagem a la Sala Gran del TNC", diu.

Intentem parlar amb algú que no sigui de l'ofici, amic o família, però és impossible. Ho provem amb un grupet d'entusiasmats: "Vaig fer una substitució tècnica al local d'assaig. Tenia moltes ga-nes de veure-ho sencer, ens ha agradat molt", ens ho diu Marçal Díez. Provo sort en un altre grup: "Som de Canyon Films, hem fet les projeccions. Aquesta coca -boníssima!- és de Santa Agnès de Malanyanes, on vam anar a rodar el casament". Desisteixo i enganxo en Nao Albet, per allò que és adolescent: "No l'he vist! Estic assajant al Goya, estrenem divendres. Els he vingut a felicitar, no sé quan la podré veure!". En plena desmoralització, m'avisen que aviat s'obrirà el trànsit. Òn-dia, si són les 2 de la matinada!