• Imprimir

L'actor, guionista i dramaturg debuta com a director de cinema amb 'No me pidas que te bese porque te besaré'

Espinosa i els afectes especials

Bernat Salvà

Eloy Azorín, el protagonista, amb Teresa Hurtado -a dalt- i amb els cinc actors que fan de discapacitats psíquics al film
ON PICTURES

"El cinema es diferencia molt de la vida, crea molts tòpics falsos". Albert Espinosa s'expressa amb contundència i parla amb coneixement de causa: ha superat una llarga lluita contra el càncer en què ha perdut una cama i un pulmó, però no ha vist reflectides les seves vivències al cinema. "Hi havia molta felicitat a l'hospital, però no apareix a les pel·lícules que parlen de la malaltia", diu.

Aquest és un dels motius que el va empènyer, anys enrere, a escriure obres de teatre i guions de cinema i televisió, a més de fer d'actor ("el que realment m'agrada", diu). A partir d'avui, a la seva targeta de presentació hi apareix també la professió de director de cinema, amb l'estrena de la comèdia romàntica No me pidas que te bese porque te besaré, basada en una obra de teatre homònima que va escriure anys enrere.

Ell mateix coprotagonitza aquesta història de David (Eloy Azorín) que, cinc dies abans de casar-se, es vol fer enrere, però no gosa dir-ho a la seva nòvia (Teresa Hurtado). Albert Espinosa interpreta un dels protagonistes, el millor amic de David, un noi alegre i despreocupat que li falta una cama i que sovint teoritza sobre la masturbació. David sempre ha somiat tocar la guitarra, i vol aprendre'n abans de casar-se, però només troba un curs amb un grup de discapacitats psíquics que el sorprendran molt.

Com bona part de les seves creacions, Albert Espinosa s'inspira en les seves experiències: en les classes de teatre que va fer a un grup de discapacitats psíquics (Albert prefereix anomenar-los nois especials) i en una classe de guitarra que va rebre i va acabar traumàticament (com al film, el professor va morir a casa seva d'un atac de cor, després de regalar-li una pua per tocar guitarra que "encara conservo i m'ha portat molta sort"). La seva vida dóna per a un llibre, que ja ha escrit: El mundo amarillo, un recull de les seves reflexions, que va publicar l'any passat (Ed. Grijalbo) i ha que estat un gran èxit de vendes.

Més elements biogràfics

Encara hi ha un altre element real que apareix a l'obra de teatre original i a la seva adaptació cinematogràfica que s'estrena avui: la frase que els dóna títol, No me pidas que te bese porque te besaré, la va sentir dues vegades un mateix dia, en la conversa d'una parella en un bar i en boca d'un dels seus alumnes especials. "Em vaig adonar que són mons diferents -recorda Albert Espinosa-, però que s'assemblen molt, tots som gent a la recerca de l'amor. Sovint, l'important no és la discapacitat física o psíquica, sinó l'emocional, la incapacitat d'estimar".

Entre els discapacitats, "hi ha personatges molt divertits, però ells senten que no es parla d'ells en termes de què senten o com són, sinó del trauma que suposa ser sord o cec, o que et falti una cama". Aquest és precisament un dels objectius: "Parlo del càncer, el suïcidi, les discapacitats, les palles... tots aquests temes tabús". I intenta aplicar-hi dos elements que aprecia molt en el cinema: l'humor i la tendresa. "Hi ha una tendència a mostrar el dolor, a presentar personatges obsessionats i tristos", reflexiona. Ell creu en el cinema com una eina per canviar les coses: "El cinema crea molts tòpics, però els pot trencar, les pel·lícules poden canviar les coses. Amb Planta 4ª [el seu guió més autobiogràfic] vam aconseguir que augmentessin les visites als malalts de càncer un 65%, i amb aquest m'agradaria que El Corte Inglés s'atrevís a fer una promoció amb nois especials".

Amb aquesta pel·lícula ha saltat a la direcció com un pas lògic per "tenir un control total de la pel·lícula, fer-la com jo la vull fer i amb la gent que vull, amb un equip que cregui en el que fem i em caigui bé". La seva condició d'enginyer industrial l'ha fet afrontar el repte sense por: "En aquesta carrera t'ensenyen que tot té solució". Entre els seus projectes, destaca Planta 5ª, que dirigirà ell mateix i que recupera els personatges de Planta 4ª uns anys després.