• Imprimir

El nou director titular de l'Orquestra del Liceu, que s'estrena dirigint l'òpera de D'Albert, assegura que l'obra és la resposta d'Alemanya al verisme italià

De Guimerà a 'Tiefland'

Marta Porter

L'alemany Michael Boder és el nou director musical del Liceu, que substitueix Sebastian Weigleu
MIQUEL ANGLARILL

El Liceu inaugura temporada operística amb Tiefland, l'adaptació que el músic Eugene d'Albert i el llibretista Rudolph Lothar van fer del Terra baixa d'Àngel Guimerà. Amb Peter Seiffert (Pedro/Manelic), Petra Maria Schnitzer (Marta) i Alan Titus (Sebastiano) com a triangle protagonista, aquesta coproducció amb Frankfurt, Zuric, Viena, Berlín i el Liceu compta amb la batuta de Michael Boder -ja va dirigir Khovantxina-, que s'estrena com a director musical de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu per a quatre temporades.

"Tiefland neix de la tradició wagneriana i ens remet al verisme alemany -explica Boder-. D'Albert era alumne de Liszt, i si bé és molt clàssic amb el piano, en l'òpera utilitza una orquestració moderna i un cant a la italiana, cosa que emfasitza el drama i les emocions". D'alguna manera es podria dir que el dramatisme musical de D'Albert el situa a l'avançada de compositors com Puccini, Kongold o Strauss. "Sona com la banda sonora d'una pel·lícula, però tenint en compte que el 1903 no hi havia cinema", puntualitza el director.

Pel que fa a la posada en escena de Matthias Hartmann, que situa l'acció als anys 10-20, posa l'accent en la divisió entre el món de somni i el món real. "Jo primer no l'entenia gaire, però m'agrada, hi ha humor i els personatges són gairebé borderline, amb situacions psicològiques profundes i un text bastant estrany, com quan la soprano diu tranquil·lament que el baríton, abans, la violava cada dia".

L'òpera de Hitler

Val a dir que Tiefland, aquesta al·legoria gairebé rousseauniana del triomf de l'home lliure sobre el despòtic ésser social, va passar per moments de glòria i de defenestració segons l'època. Estrenada a Praga el 1903 en presència de Guimerà, l'òpera va arribar al Liceu el 1910 en italià i convertida ja en una òpera molt popular. Anys més tard, però, quedaria proscrita dels escenaris per un motiu completament aliè a D'Albert i a Guimerà: Adolf Hitler no només la va qualificar com la seva òpera favorita sinó que va fer-ne fer una pel·lícula a Leni Riefenstahl interpretada per un grup de gitanos d'un camp de concentració que després van ser gasejats.

"Cal paciència"

Com a nou director musical, Boder té clar que la seva prioritat és millorar la qualitat de l'orquestra, però va demanar paciència. "És important entendre que una orquestra està formada per persones i no és una fàbrica de cotxes. Els músics viuen amb el seu instrument, forma part d'ells mateixos, i fer evolucionar una orquestra és molt lent. L'únic problema pot sorgir quan un músic pensa que ja és prou bo, aleshores es queda aturat, però aquest no és el cas". I va afegir: "Les millors orquestres del món no són a la Mediterrània. La Staatskapelle de Berlín i la Philharmonica de Berlín juguen una Lliga diferent a la Mediterrània, on el més rellevant són els cantants".

Boder també va destacar "la situació envejable" que viu la ciutat, ja que la gent "no qüestiona el teatre". "Mentre a Berlín es parla de tancar un teatre d'òpera, a Barcelona, si un polític digués que tanca el Liceu, segur que apareixeria apunyalat al port".

Extitular de l'Orquestra de l'Òpera de Basilea, Bodel té un interès especial per la música contemporània -ha estrenat obres de Penderecki, Reimann i Henze-. "La introduirem al Liceu a poc a poc. D'aquí a un parell d'anys farem Le grand macabre de Ligeti".