• Imprimir

El director del Temporada Alta, Premi Nacional de teatre 2008, repassa la trajectòria del festival i posa deures a les institucions

El repte de Salvador Sunyer

Andreu Gomila

Salvador Sunyer encara el 17è Temporada Alta amb la consciència clara que serà, segurament, l'últim festival que porta a terme amb el model actual
CRISTINA CALDERER

Aquest dijous Salt i Girona es tornaran a posar de llarg per exercir de capitalitat cultural del país gràcies a la inauguració del 17è Temporada Alta-Festival de Tardor de Catalunya. És segurament el millor festival de tardor del sud d'Europa. I tot gràcies a l'empenta del seu director, Salvador Sunyer, guardonat enguany amb el Premi Nacional de teatre. El certamen està acabant una etapa i Sunyer mira endavant. Parlem d'això, del teatre del país i de moltes coses més.

Els joves i Temporada Alta

"No hem descobert mai ningú. Són gent que t'agrada i que els segueixes. Ens ha passat amb el Rigola, amb l'Albertí, la Subirós. No és que diguem: ara toca una altra fornada, sinó que vas veient... Sempre hi ha una generació que puja i en aquests moments són moltíssims. Hi ha pocs països, potser cap, que tingui tanta gent que escriu teatre com en aquests moments. I ara la característica de la nova generació és que escriuen, dirigeixen, actuen. Tot i que molts han sortit de la Sala Beckett, fan el contrari del que pregonava Sanchis Sinisterra, que sempre deia que un autor no havia de dirigir mai. Van remenant el text, i tenen una veu pròpia molt diferent els uns dels altres. No són una generació literària, però sí que tenen una mirada comuna, els uns des del punt de vista més clàssic, com Pau Miró, i els altres, com Jordi Casanovas, que està més obsessionat per una forma de dramatúrgia diferent... Nosaltres el que fem és donar-los l'oportunitat d'estrenar. Pensa que el Pau Miró ha estrenat al Piccolo de Milà i al Centro Dramático Nacional de Madrid... És d'agrair que encara escrigui en català. Aquesta generació, però, tria la llengua amb naturalitat".

Investigació

"És la gràcia d'aquesta feina. Quan fas un festival, si tens una fórmula i la vas repetint dos anys seguits, la comences a matar. I vas canviant no per imatge ni per res, sinó per tu".

Sales petites = teatre català

"Potser només el teatre anglès es permet el luxe de fer grans espectacles. Si t'hi fixes, el teatre que ens arriba de fora, i no només el d'aquí, és un teatre que s'aguanta amb tres, quatre actors. Ja no se'n fan, de coses èpiques. Sembla que només li agraden al Rigola. En general es recorre a textos per fer en la intimitat".

Més dramatúrgies que no pas obres de teatre

"Hi ha més tirada a les dramatúrgies, sí, però no només aquí. És una moda que ve d'Europa des de fa molts anys, gràcies a Peter Brook i als alemanys. I aquí se segueix aquesta línia. A Catalunya potser té més sentit de fer-ho, sobretot en textos d'abans, perquè no hi ha tant de teatre. En canvi, hi ha novel·les catalanes que no estaria malament portar-les al teatre. Costa de trobar textos teatrals. M'agradaria que es fessin més textos literaris catalans no teatrals".

Competència i Temporada Alta

"No competim. Sí que és veritat que, a diferència dels festivals de tardor de Madrid o París, nosaltres produïm. És important portar coses de fora, però també ho és fer coses d'aquí. El nostre model és trobar l'equilibri entre el que es fa aquí i el que ens ve de fora. Com? No depèn de cap causa específica".

Referència a Europa

"Temporada Alta ha tingut la sort d'haver crescut a poc a poc. A mi mateix, o a un altre que en sàpiga 20 vegades més que jo, ens dónes dos milions d'euros ara per muntar un festival nou, i no arribaria a la meitat que nosaltres. N'estic segur. Hem anat fent saltets petits. Recordo perfectament el salt que vam fer quan va venir la Isabelle Huppert. Va ser per casualitat: ella estava fent l'espectacle que vam portar, 4.48 psicosi, de Sarah Kane, al Bouffes du Nord a París, i jo era allà i coneixia la gent del teatre. Vaig dir que volia que vingués. Em van dir que només ho faria a París i a dues ciutats més d'Europa. Parlant, parlant, va acabar fent-ho a Salt i a Milà. Llavors, què va passar? A la gent li agrada Girona...".

Xarxa de complicitats

"Hem de dir que el que és Temporada Alta està una mica sobredimensionat: s'aguanta perquè la gent penca molt. I això s'ha d'arreglar. Tota la professió del país ajuda molt, començant pels actors... La temptació és dir això va bé, i hem de continuar així. I si fem això, no anem enlloc. El que és molt estrany, en un país com aquest, és que no puguem tenir un festival com el que té Castella-la Manxa, a Salamanca, que disposa d'un pressupost que és el doble que el nostre. O com el que té Madrid. Toca intentar donar un cert corpus a Temporada Alta".

Horitzó

"Si em donessin 4 milions d'euros estaria encantat de la vida, però no els vull pas. El que sí que voldria és dibuixar un horitzó que tingui sentit per al país, per a la ciutat. Voldria reduir el nombre d'espectacles, és a dir, dir més vegades no. I insistir més amb els joves. La idea és sobretot que el festival continuï fent el que fa, és a dir, ajudar la producció catalana i portar coses de fora, i, a més, que exporti teatre català de mitjà i gran format. Que sigui normal, en tres o quatre anys, que coproduccions de textos catalans de Temporada Alta amb altres festivals voltin pel món".

Dos noms: Lluís Pasqual i Calixto Bieito

"Tots dos tenen ja una presència internacional forta. Per tant, ja no necessiten res. Ja hi són. El que tindria sentit és que se n'hi afegeixin d'altres. Seria possible i fàcil fer una coproducció amb París amb Lluís Pasqual. Però el que tindria sentit és entrar dins una xarxa a nivell europeu".

Festival de Tardor de Barcelona

"Se'n parla. Si el volen fer, l'han de fer. Ens complicarà una mica la vida, però ens adaptarem. No ens preocupa especialment. El que crec que han de fer és posar més diners al Grec. Com més festivals hi hagi, millor".

Capelletes, monopolis, etc.

"Mai no m'he topat amb cap problema. En el meu cas, mai cap institució m'ha dit què havia de fer. Ni ara ni abans... Quan acceptes una vegada, estàs venut. Jo intento que al festival hi hagi gent molt variada. És evident que hi ha un grup de gent que repeteix, però hi ha passat gairebé tothom, per Temporada Alta".

Premi Nacional i relleu

"Encara que sembli un tòpic, m'és igual. Però sí que ajuda, perquè és una cosa diferent a les altres... Els Nacional han d'anar als actors, als directors. Que el donin a un festival vol dir que hem fet molt bona feina durant tots aquests anys... Quant al relleu, no estic cansat. Però hi ha dues coses que són diferents: una, dibuixar com ha de ser el festival, l'organització, i l'altra és la direcció artística. I això no ha de ser mai un problema: si plego l'any que ve, ja en trobarem un altre. Sobretot hauria de tenir clar què ha de fer. Per exemple, hauríem de pensar què fem amb la música".