• Imprimir

El Festival de Sant Sebastià tanca la secció oficial amb els últims films de Fesser, Burman i Kim Ki-duk

Opus Dei, crisis i somnis

Ramon Palomeras

Fesser (saludant) posa amb els actors Carme Elias (esquerra), Nerea Camacho, Manuela Vellés i Mariano Venancio
RAFA RIVAS / AFP

Amor, religió i Opus Dei. Aquesta és la santíssima trinitat en què s'ha basat Javier Fesser per bastir Camino. Si Rosales va encendre la polèmica política amb Tiro en la cabeza, Fesser esvalotarà el galliner eclesiàstic. Per molt que digui que no ha fet cap diagnòstic, sinó tan sols una radiografia, aixecarà més d'una santa butllofa.

Després d'El milagro de P. Tinto i Mortadelo y Filemón, el director ha fet un gir de 180 graus amb un film que provoca malestar. Excel·lentment interpretada per una jove Nerea Camacho en el paper de Camino -cal no oblidar que és també el títol de l'obra d'Escrivá de Balaguer, fundador de l'Opus Dei-, la cinta, embolcallada en una atmosfera de terror, mostra els darrers mesos de vida d'una noia de 14 anys, afectada per un tumor maligne, que és membre d'una família de l'Opus. Inspirada en un cas real dels anys 80, la pel·lícula dissecciona les entranyes de l'Obra i de com les seves idees poden arribar a castrar la vida de les persones.

"A qui no li agradi la pel·lícula és que no s'agrada ell mateix, perquè no m'he inventat res ni tampoc he manipulat res", explica Fesser.

Per la seva banda, l'argentí Daniel Burman continua a El nido vacío amb les seves habituals crisis. Però si fins ara narrava la dels 30, ara descriu la dels 50. Amb els trets característics del seu cine -divertides escenes surrealistes, elements jueus, neures tòpicament argentines-, Burman mostra com l'amor dels pares cap als fills mai sol tenir correspondència. "És molt cruel el buit que deixen els fills en marxar. En el camp de la parella o de la feina, tothom està acostumat a donar i rebre, però amb els fills no és així", raona sobre un film interpretat per Óscar Martínez i Cecilia Roth.

Ha tancat la secció oficial del festival Dream, un film més aviat fluix del coreà Kim Ki-duk. En aquesta pel·lícula onírica, dos desconeguts descobreixen que estan relacionats. Cada vegada que ell dorm, ella executa inconscientment els seus somnis, que a més a més tenen relació amb el passat sentimental de tots dos. L'autor de Primavera, estiu, tardor, hivern..., primavera -premi del públic a Sant Sebastià el 2003-mostra com "l'amor és un cercle de gelosia, ira i felicitat".