• Imprimir

Entrevista: Ben Stiller L'actor còmic es posa també el vestit de director a 'Tropic thunder', una comèdia sobre Hollywood que ha rebentat la taquilla als Estats Units

"Faig comèdies pensant en el públic, no en els premis"

Ramon Palomeras

El film parla de Hollywood amb el rerefons del rodatge d'una pel·lícula bèl·lica
PARAMOUNT PICTURES

Ben Stiller torna a la càrrega amb Tropic thunder. Una guerra muy perra. Es tracta d'una comèdia bèl·lica plena de disbarats, grollera i suada, que malgrat tot ja ha rebentat la taquilla als EUA. Un dels còmics més prestigiosos de Hollywood, amb títols com Alguna cosa passa amb la Mary, Zoolander, Reality bites i Els pares d'ella, l'ha presentat, tot i que fora de concurs, al festival de Sant Sebastià, amb molt bona acollida per part del públic. No és d'estranyar. Amb tants drames a concurs la gent vol riure una estona. Interpretada per ell mateix, Robert Downey Jr., Jack Black, Tom Cruise, Matthew McConaughey, Steve Coogan i Nick Nolte, la cinta no passarà a la història, però si més no Stiller s'ha tret un pes de sobre que feia vint anys que arrossegava. S'estrena avui a casa nostra.

S'ha ben esplaiat, eh? Es riu de tot: Hollywood, els actors, el mètode...

No hem fet humor contra ningú ni contra res en particular. No pretén ser ofensiva. És tan sols una oportunitat de retratar el nostre món, que coneixem molt bé, i riure'ns de la nostra pròpia imatge. El repte era no ser gens indulgents amb nosaltres mateixos. No amago que hi ha certs elements extrets de la nostra realitat més propera però és que en el cinema hi ha moltes coses ridícules i absolutament absurdes, sobretot a les grans produccions. Hollywood és un negoci de bojos. En una indústria amb aquests pressupostos hi ha tensions de tot tipus. Entre directors i actors bàsicament. Hi ha força elements de bogeria.

Vostè sí que s'ha tornar boig per fer la pel·lícula.

[Rialles] La idea la tinc al cap des de 1986, quan érem a El Puerto de Santa María (Cadis) rodant L'imperi del sol, de Steven Spielberg. Allà em vaig adonar del munt de situacions ridícules que es poden donar en el rodatge d'una gran producció de Hollywood. I he estat prop de deu anys donant voltes al guió amb Justin Theroux. Però mira, ha valgut la pena: l'important és que hem recuperat els diners a taquilla [rialles].

Sí, perquè de guardons amb aquest film no n'aconseguiran gaires.

No és la meva intenció. La història demostra que comèdies com aquesta tenen molt poques possibilitats de guanyar res. A Sant Sebastià estem fora de concurs. Tampoc sé quin tipus de pel·lícules s'hi projecten. No sé si hi ha gaire comèdies. Ara que he vist un cartell sobre un tret al cap de no sé qui... Però encara que fóssim a la secció oficial, què vols! Amb el pòster promocional del film no anem enlloc. Però jo faig comèdies pensant en el públic, no en els premis.

¿És per això, per no ofendre el públic nord-americà, que no tracta en clau de comèdia la política del seu país?

És molt complicat. La meva intenció és fer riure, no ser realista ni enviar cap mena de missatge.

¿Es pren a broma la interpretació amb tanta comèdia?

No crec que la comèdia s'abordi diferent de quan fas un altre paper. Simplement interpretes.

Però vostè no para de fer bestieses.

M'agrada fer pel·lícules d'humor gruixut però també disfruto molt amb sàtires més subtils. La meva generació va créixer amb Monty Python i Mel Brooks i els deu molt. Però també és cert que la gent m'ha encasellat. I tot per culpa d'un parell de pel·lícules d'èxit com Alguna cosa passa amb la Mary i Zoolander. He d'acceptar-ho tot i que no estava dins els meus plans originals.

Què prefereix: la direcció o l'actuació?

Sempre he volgut ser director. Però vaig començar actuant. Encara que continuaré dirigint no deixaré l'actuació. Però necessito completar una part de mi amb la direcció.

Per cert, amb el munt de disbarats i acudits que es diuen a la pel·lícula, deu haver estat molt difícil seguir el guió fil per randa, oi?

[Rialles] El que vaig fer és rodar amb moltes càmeres perquè sabia que es podien donar un munt de situacions divertides. Al final ho vaig incloure tot al muntatge final. Van sortir més de tres hores de pel·lícula. Ho hem hagut de tallar fins als actuals 107 minuts. A més, Black, Downey Jr., Cruise, Nolte i McConaughey són boníssims. Van ser la meva inspiració. No buscaven ser graciosos, hi havia molta veritat en tot allò que feien. Per cert, Robert és boníssim, té molta credibilitat. ¡Sort que Sean Penn va refusar de participar-hi! Sort que no estava disponible. [rialles]

Parlant de Downey Jr.: vostè ha estat força criticat per haver-lo pigmentat per fer el paper d'un actor afroamericà. També, tot sigui dit de passada, ho ha estat per criticar la indústria. ¿Aquests retrets li treuen les ganes de tornar a parodiar la indústria?

No sóc gaire partidari de fer seqüeles, però les idees per a més comèdies se m'han multiplicat.

Aleshores no el veurem més com a Follen a Els pares d'ella.

No ho sé. Això ho decideix l'audiència. Ara que si vostè ho vol... [Rialles]

Per cert, com s'ho ha fet per convèncer Cruise i que ho faci tan bé? L'escena de ball final és memorable.

Cruise és una icona, una estrella que porta 25 -25!- anys formant part de la nostra cultura. Té molt de ritme. Els bons actors són bons actors en el paper que sigui. A més, Tom i jo tenim la mateixa alçada, una altra raó per sentir-nos identificats. [Rialles]

Què han fet per evitar que la selva de Hawaii sortís malparada?

Faig tot el possible per ser ecològic. A Hawaii són molt estrictes amb el tema mediambiental i vam deixar el lloc tal com el vam trobar. Més net i tot.