• Imprimir

Entrevista: Giuseppe Tornatore El director de 'Cinema Paradiso' narra a 'La desconocida' la història d'una prostituta, un 'thriller' farcit de detalls del cinema negre

"M'encanta com porta les arrugues Ángela Molina"

Edgar Aribau

Giuseppe Tornatore va ser a Madrid fa uns dies per promocionar l'estrena de 'La desconocida', gran èxit a Itàlia el 2007
KIKO HUESCA / EFE

Giuseppe Tornatore (Bagheria, 1956) estrena demà a les nostres pantalles La desconocida, la dramàtica història d'Irena, una jove ucraïnesa que fuig de l'esclavisme sexual per començar una nova vida, però marcada per un passat ple de violència, frustració i ràbia que torna en la forma d'un antic proxeneta. El film es converteix en un autèntic thriller farcit de detalls del cinema clàssic negre que donaran sentit a les obsessions d'Irena. Una obra, gran èxit a Itàlia el 2007, que és molt diferent de Cinema Paradiso, amb la qual Tornatore va guanyar l'Oscar ara fa vint anys, i que compta amb la participació d'Ángela Molina.

Podem escapar del passat?

Per La desconocida em sembla molt difícil. Cada segon que passa ens trobem amb les conseqüències d'un passat que no sempre hem escollit, i del qual mai podrem arribar a alliberar-nos. Però, esclar, dependrà del passat que ens hem pogut construir, no sempre de manera voluntària.

Cóm va néixer La desconocida?

D'una idea que vaig tenir fa uns divuit anys i que es va anar fent més i més gran. Originàriament era una dona que havia de vendre el seu nadó per diners, però finalment vaig visualitzar Irena, una prostituta obligada a fer-ho repetidament. Quan hi vaig pensar en un primer moment encara no passaven les bestieses que passen ara. Amb el canvi vaig adaptar la història a l'actualitat, al gran mercat mundial clandestí de nadons.

I com es va preparar? Va parlar amb prostitutes víctimes d'aquesta situació?

No vaig arribar a parlar amb les víctimes, però sí amb molts policies especialitzats en aquest tema. També vaig llegir informes amb interrogatoris i testimonis reals de dones que havien patit aquest malson. Tot i que la pel·lícula és fantasia, m'ha estat molt útil conèixer aquest món de primera mà.

A la pel·lícula hi ha una escena molt violenta amb l'actriu més petita. Ha estat la més difícil?

Ha estat l'escena més difícil de tota la meva vida! Teníem por de fer-li mal. Vam haver de trobar un sistema per evitar que se'n fes, cada cop que Kseniya l'havia d'empènyer per fer-la caure de cap a terra... i el resultat va ser que la nena es va divertir moltíssim, però nosaltres vam seguir passant la mateixa por, especialment Kseniya Rappoport.

Què li va veure a la desconeguda Kseniya Rappoport?

Era molt difícil trobar una actriu de talent més que evident i al mateix temps desconeguda. La segona característica era tan important com la primera, i amb Kseniya vaig trobar exactament allò que buscava. Després de moltíssims càstings Kseniya encara no acabava de convèncer a cap productor, però vaig guanyar. Abans només havia fet teatre, però ara està fent molt cinema.

I també és la primera vegada que treballa amb Ángela Molina...

Sí, però feia molt de temps que esperava trobar-li un paper. És molt simpàtica i resulta molt fàcil treballar amb ella. A Itàlia és molt coneguda, des de Buñuel, i ha treballat amb grans directors italians com Luigi Comencini i Marco Bellocchio... M'encanta l'orgull amb què porta les arrugues. M'agrada per rara, per diferent.

Una vegada més ha escollit Ennio Morricone per a la banda sonora. Què li aporta aquest compositor?

Doncs no ho sé, perquè sempre he treballat amb ell. Bé, la primera pel·lícula la vaig fer amb Nicola Piovani, però després no m'he separat d'Ennio. No sé si m'estic perdent grans oportunitats pel fet de no treballar amb altra gent, però jo no col·laboro amb Morricone per les oportunitats. Treballo amb ell perquè m'agrada, perquè és un gran compositor, un mestre de l'art compositiu i de la instrumentació. Un geni molt humil.

¿Sent encara la pressió de l'Oscar o necessita ja guanyar-ne un altre?

No l'he sentida mai. L'Oscar per Cinema Paradiso no el vaig rebre com una cosa ostentosa. Va ser una experiència boníssima, no ho negaré, però això és tot. Sempre m'ho he pres amb serenitat.

I amb què ens pensa sorprendre ara?

El meu últim projecte és Baaria. La porta del vento, com el meu poble, de Sicília. Recordarà una mica les velles comèdies italianes...