• Imprimir

Sant Sebastià acull films oblidables de les directores Belén Macías, Yesim Ustaoglu i Samira Makhmalbaf

Blufs femenins

Ramon Palomeras

Verónica Echegui i Belén Macías, segona i quarta per l'esquerra, amb altres actrius d''El patio de mi cárcel'
RAFA RIVAS / AFP

Tot i que l'avali El Deseo, la productora dels germans Almodóvar, la cinta de la debutant Belén Macías quedarà tan sols en una estadística: una pel·lícula més de les moltes que s'han projectat en les 56 edicions del Festival de Sant Sebastià. El patio de mi cárcel, interpretada entre altres per Verónica Echegui, Candela Peña i Blanca Portillo, és un drama carcerari que ofereix la història d'un grup de dones empresonades que troben en el teatre un camí cap a la llibertat.

Inspirada en el grup de teatre femení format a la presó de Yeserías als anys 80, Las Yeses, la cinta mostra com la majoria d'elles, sobretot d'Echegui, que porta la principal càrrega dramàtica de la pel·lícula, tenen unes circumstàncies vitals i un ordre en la seva vida molt millors dins de la presó que no pas fora. Malgrat la llibertat creativa de Macías, la seva opera prima porta el segell Almodóvar quant a l'omnipresència femenina, amb escassos papers masculins, la funció dels quals és tan sols potenciar les protagonistes. El cas és que Echegi ja no és només la Juani, ara també és Isa, una heroïnòmana.

D'altra banda, una altra cineasta, en aquest cas la turca Yesim Ustaoglu, aborda un drama familiar, un altre més en aquesta edició, amb el film Pandora's box. L'insalvable abisme intergeneracional que separa una àvia dels seus tres fills surt a la llum quan es veuen obligats a reunir-se per un esdeveniment inesperat. Tot plegat no és sinó l'excusa de la cineasta per analitzar l'alienació i l'aïllament dels seus protagonistes en una societat, la turca, a cavall entre la tradició i la modernitat.

Un altre Makhmalbaf

Sense deixar les dones, el públic del festival també ha tingut l'oportunitat de veure Two-legged horse, de la jove iraniana Samira Makhmalbaf, filla del reconegut cineasta Mohsen Makhmalbaf. Però així com l'any passat la seva germana Hana es va endur el premi especial del jurat per Buda va explotar per vegonya, Samira de ben segur que tornarà cap a casa amb les mans buides. La seva pel·lícula és força decebedora, amb un guió i una posada en escena rudimentaris. És com un curtmetratge allargat en excés i amb un final tremendista i sensacionalista. La cinta és, com diu la seva autora, "la metamorfosi d'una persona en animal". En concret, en un cavall. "Una metàfora de la vida", conclou.