• Imprimir

Entrevista: John Malkovich Protagonitza l'última pel·lícula dels germans Coen, 'Quemar después de leer'

"Actualment tothom és un «paparazzi»"

Ramon Palomeras

John Malkovich es va passejar per Sant Sebastià lluint l'elegància particular que el caracteritza
JAVIER ETXEZARRETA / EFE

Costa de creure la interpretació de John Malkovich a Quemar después de leer, la darrera joia dels germans Coen, que s'ha presentat com una de les perles del Zabaltegi i que s'estrena a casa nostra el 10 d'octubre. I no perquè no ho faci bé, sinó perquè és fa difícil pensar que una persona tan tranquil·la, de parlar tan pausat que pot arribar a enervar i de mirada ambigua pugui assolir els nivells d'histerisme que mostra al film. Amb aquest paper, Malkovich, nominat a l'Oscar per En un lloc del cor i En la línia de foc, ha acomplert un somni. Es tracta d'una comèdia plena de disbarats, sàtira i farsa sexual per bastir la història d'un analista de la CIA (Malkovich) que és acomiadat, de dos treballadors d'un gimnàs (Frances McDormand i Brad Pitt), un agent federal (Georges Clooney) i un disc dur amb material molt sensible.

Quina va ser la seva reacció quan li van trucar els germans Coen per interpretar un idiota de cap a peus?

Un alleugeriment, perquè d'aquesta manera no havia de fingir que no sóc intel·ligent. No em va costar gens trobar l'idiota que tots portem a dins. És la meva ombra [riu]. La veritat és que fa temps que sóc fan dels Coen. Són molt intel·ligents.

Va ser un consol veure com Clooney i Pitt també eren curts de gambals?

No calia cap consol [riu].

S'ho devien passar d'allò més bé durant el rodatge...

No ho desmentiré. Però tot plegat va ser molt tranquil i calmat.

És realment impressionant la conversa telefònica que va mantenir amb Brad Pitt...

El més divertit d'aquesta escena és que jo era a París per dur a terme unes gestions relacionades amb una obra de teatre. Vam emparaular que els Coen em trucarien a París per enregistrar la meva veu en off per a aquesta seqüència. Em van trucar a la nit i jo vinga a cridar com un esperitat. Fins a tres vegades vam haver de repetir l'escena. En cap moment vaig ser conscient ni de l'hora ni dels veïns. En penjar el telèfon, em vaig adonar que havia despertat tot el barri [riu].

Al film es parla de la CIA, del control de dades, de la seguretat nacional, de la pèrdua de la intimitat... Ens hem de preocupar realment per qui controla les nostres dades?

La veritat, crec que és millor riure. No tenim cap més opció. Hem perdut la nostra privacitat. Ja no existeix la intimitat. A mi m'ha passat i em vaig adonar que no hi havia res a fer. El problema és que aquest problema s'ha estès de tal manera que ara li passa a tothom.

No hi ha res a fer?

No. Mira, si no t'agrada la pluja i plou és una merda, certament, però no hi pots fer res. Doncs això és el mateix. Arriba un moment en què ja no importa què facis ni què diguis. No hi ha opcions. Ho pots veure amb la gent fent tot el dia fotografies amb el mòbil. És absurd, però no hi ha camí de tornada. Potser canviant certes lleis però...; La vida es així, ens agradi o no.

Sembla que encara ho pateix...

És molt diferent ara que fa vint anys. Abans encara se't respectava, fins i tot gent que no coneixies de res era amable amb tu. Hi havia algun paparazzi sí, però actualment tothom és un paparazzi. Mira, fa unes setmanes em va trucar un amic per trobar-nos a París. En un principi vaig declinar l'oferta convençut que seria un malson. Al final hi vaig anar i vaig acabar envoltat de quaranta persones del carrer que ens estaven enregistrant, bé amb un mòbil, bé amb una càmera. Aquesta gent està malalta. Què carai faran amb la meva foto? Són uns pervertits. El que estan fent és demostrar el seu poder sobre tu.

Una altra de les conseqüències de la fama és que tothom pot dir de tu allò que li plagui, com quan el titllaven de dandi...;

No m'hi considero. M'agrada la moda i ja està. No sóc un objecte d'interès. Si sóc molt avorrit... Però què vols que faci? No perdo el temps pensant en allò que la gent diu de mi. De fet, no m'interesso ni per mi mateix. Intento no amoïnar-me de les coses que no puc controlar.

Per cert, al film també demostra bones dots per a la violència.

Perquè estem governats per la violència i el caos.

El fet que vostè també hagi dirigit el fa ser més exigent envers els directors amb qui treballa?

Al contrari. Tinc molta empatia cap a ells. No saps la pressió que suposa que et donin 50 milions de dòlars per fer un film. És un treball molt difícil. Intento ajudar-los.