• Imprimir

Antonio Banderas inaugura el Festival de Sant Sebastià amb 'The other man', un film de Richard Eyre sobre una mena d''hidalgo' que ha esgotat tots els somnis

Banderas, a mitja asta

Ramon Palomeras

Antonio Banderas ahir al Festival de Sant Sebastià. L’actor malagueny va ser un dels protagonistes de la jornada inaugural amb la pel·lícula ‘The other man
A. ARRIZURIETA / AFP

Fa vint-i-sis anys Banderas presentava a Sant Sebastià la seva primera pel·lícula. Era Laberinto de pasiones, de Pedro Almodóvar. I qui ho havia de dir, avui el mateix director manxec li lliurarà el premi Donostia, tot i que ell ni ho sabia. "Ho he llegit a la premsa". En deu anys van col·laborar en cinc pel·lícules i van esvalotar el galliner com pocs. Però ja fa temps que no treballen plegats. "En aquella època fregàvem el cinema maleït. Però amb el temps els films han esdevingut clàssics. Estava trencant estructures però la ment de l'espectador encara no estava preparada per descodificar el llenguatge d'Almodóvar. Les rodes de premsa que fèiem eren combats de boxa". Avui es trobaran i no només per abraçar-se. "Segur que en parlem. No se sa mai què ens oferirà la vida". Potser treballar amb Bardem. "Ja m'agradaria. Li tinc molt de respecte. És una persona íntegra. La vida no ha fet que poguéssim intimar més, però quan va tenir la seva primera nominació a l'Oscar el vaig convidar a una paella a Los Angeles".

Mentrestant, continuarà preparant un projecte al costat d'Antonio Soler, l'autor d'El camino de los ingleses, que Banderas va dirigir. Volen portar al cine la vida de Boabdil, el darrer califa de Granada. Una altra mostra de la seva versatilitat, la qualitat que més ha valorat l'organització del festival per atorgar-li el Donostia, un guardó que només tenen dos actors espanyols més: Fernando Fernán Gómez, l'únic que l'ha deixat sense alè a l'hora de treballar, i Paco Rabal. "M'agrada deambular d'un gènere a l'altre. Però fa temps que no faig comèdia".

I és que no sempre s'ha sortit amb la seva. Després de triomfar a Broadway amb el musical Nine, Banderas tenia moltes esperances de treballar a l'adaptació cinematogràfica. Però en va quedar fora per culpa de Bardem, que finalment tampoc hi participarà, ja que necessita una mica de descans. "Tinc el meu cor... Però amb perspectiva crec que ja està bé així. No oblidem que podia haver continuat més temps amb el musical a Broadway, però vam decidir posar-hi el punt i final. Estava triomfant, però no em volia arrossegar pels escenaris. Volia endur-me'n un bon record. Al final penso que Nine és una experiència purament teatral".

Obrir portes

Ningú podrà discutir que Banderas ha obert la porta de Hollywood a més d'un. "Mai he tingut aquesta sensació, si més no conscientment. Amb tot, i no és el cas de Penélope Cruz ni Javier Bardem, que s'ho han treballat ells solets, molts actors hispans sí que m'ho han fet saber així". Potser és per aquesta influència que abans-d'ahir Banderas estava sopant amb Barack Obama. L'actor malagueny reconeix que farà el que calgui perquè guanyi el candidat demòcrata. "Sóc espanyol, però la meva filla és nord-americana. Crec que vuit anys ja són massa. He de mirar pel seu futur". I és que encara es posa les mans al cap quan recorda que La ley del deseo va ser catalogada com a X als Estats Units. "És curiós, però als EUA prefereixen veure un assassinat que un petó entre homosexuals. En temes de moralitat, Hollywood no ens pot donar cap tipus de lliçó". Són les contradiccions d'un país governat caòticament.

Però ja ho diu el cineasta britànic Richard Eyre: "La vida és un caos". Ell hi intenta posar una mica d'ordre però no sempre se'n surt. I això és el que li passa a The other man, la pel·lícula protagonitzada per Liam Neeson, Antonio Banderas i Laura Linney, que ha inaugurat la 56a edició del Festival de Sant Sebastià. Basada en un relat breu de l'escriptor alemany Bernhard Schlink, Eyre planteja una història sobre el perdó, "l'emoció més important del món". Però, esclar, quan parlem de banyes...; Banderas es posa en la pell d'una mena d'hidalgo espanyol, un somiador que ja ha esgotat tots els somnis: "Un no ningú", com el defineix l'actor malagueny.