• Imprimir

Entrevista: Pau Riba El cantautor reivindica la Catalunya oculta al seu primer disc autoeditat 'Virus laics'

"Prenem el relleu de Llull, Pujols i Dalí"

Andreu Gomila

Pau Riba creu que "tots estem esdevenint ciborgs triòptics"
RUTH MARIGOT

Pau Riba és el pare del rock en català. Fins i tot l'avi. Enguany celebra el 40è aniversari del seu primer disc, El taxista, i acaba de treure un nou treball, Virus laics, el primer que fa tot sol i el primer des que li van retre homenatge a L'Auditori fa dos anys.

Virus laics parla molt de les llegendes catalanesques, d'aquella Catalunya oculta...

Ens sentim hereus de la tradició esotericofilosòfica catalana, que arrenca amb Llull i continua amb personatges com mossèn Cinto, Pujols, Dalí, que han anat elaborant tot un corpus filosòfic. En aquests moments nosaltres en prenem el relleu.

La continuació d'aquesta tradició és avui dia més en la música que en la literatura?

No ho sé. És una tradició que ha equiparat el seny i la rauxa, l'erudició i la ximpleria, el joc i la seriositat. És una tradició que mai s'ha vantat de tenir la veritat.

Per això dius que el nostre sostre no és al cel, sinó més enllà?

És la constatació a què hem arribat: l'espècie humana està sofrint una gran mutació. Tots estem esdevenint ciborgs triòptics.

Què és un ciborg triòptic?

Un ciborg és un organisme cibernètic i la cosa triòptica ve donada pel fet que entre els molts aparells que tenim implantats tant per dintre com per fora de la pell, n'hi ha un que és importantíssim, que és el nostre tercer ull, anomenat Hubble, que ens permet corregir. L'espècie humana, des que va sofrir el problema del pecat original, va ser castigada a treballar i a parir amb dolor. Per redimir aquest pecat horrorós, hem estat treballant i treballant per arribar a no treballar. I hem estat parint per arribar al part sense dolor. I hem creat la màquina.

Ets més un home o una màquina?

Ja tots som màquines. Des que hem arribat al punt de la cosa sense fils, que ens ha fet com una enorme màquina. Ja tots tenim dret d'incidir en el que fa l'altre, i, sobretot, gràcies a internet, que és una connexió entre intel·ligències artificials, i ens ha fet a tots un gran cervell. I per què serveix un cervell? Per discernir. I per discernir fa falta un ull.

El teu Virolai és l'himne d'aquesta nova era?

S'ha de veure. S'hi podria convertir...

A Virus laics hi ha des d'un rap hiparxiològic fins a rumbes rockeres. Has après a tocar-ho tot?

Aquest disc ha funcionat una mica amb independència de mi. Jo vaig arribar a un punt que vaig assumir la necessitat de fer un nou treball, de tenir alguna cosa a oferir al mercat. Vaig començar a configurar un disc que ell mateix em deia: això sí, això no. Hem posat en marxa la casuística i la providència. Tot aquest discurs amb el qual he començat me l'ha vomitat el mateix disc.

Hi ha molta gent que pensa que aquest és el teu primer disc, el teu disc de resurrecció.

És el primer disc de la meva segona etapa artística. La primera és la que va començar amb el Dioptria i va acabar amb l'homenatge al Dioptria. Ai-xò no vol dir que tot el que hi ha entremig no tingui valor. Té a veure amb una qüestió relacionada amb la màquina. I és que la mateixa tecnologia ha propiciat una revolució mundial del món de la música, que fa que tot aquest món estigui a la corda fluixa.

Aquest és el primer disc que fa?

Fins ara no els feia jo. Amb un PC i un micro, a casa teva, t'ho pots fer exactament igual... M'agradaria que algú em digués en què es nota que aquest disc està fet a casa. I si es nota serà perquè ens ha donat la gana. No hi ha res com tenir tot el temps del món.

Potser això només es pot fer quan et dius Pau Riba.

Això ho pot fer tothom. Qualsevol xiquet que comença. I no és que ho pugui fer, és que li ho recomano.

Té un tema de Serrat, Balada per a un trobador. On encaixa?

Serrat no ho devia saber, però m'estava retratant a mi. El disc està dedicat a tota aquesta sèrie de patums que han sigut sempre menystinguts o malvistos, als partidaris de la rauxa que han acabat defensant-se ells mateixos. En aquest país sempre s'ha volgut imposar el seny, aquest seny que ha anat netejant la rauxa, com és el cas del cançoner d'Amades, que ha deixat només les flors i violes. No hi ha cap cançó política, cap de sexual. Què ha passat aquí? El seny ha passat amb la piconadora... No es tracta de seny o rauxa. Sinó de seny i rauxa.