La Fira de Tàrrega s'ha recuperat del tot del malson del primer dia. El que havia de ser l'espectacle inaugural, Pop3, i Kurva, suspesos per la pluja, es van estrenar finalment divendres confortablement.
Kurva -que en polonès serveix per dir puta-, creació de la Reial Companyia de Teatre de Catalunya, ha comptat amb l'immens escenari d'un paisatge erm de l'Urgell, travessat per una carretera asfaltada ben estreta on dues prostitutes, una visiblement de més categoria que l'altra, seuen a l'espera de clients. "Se solen posar en carreteres més freqüentades, però no podíem tallar l'autopista!", exclama Joan Dausà, de l'equip de producció, defensant potser l'únic detall no hiperrealista de l'obra.
Laia Alsina, codirectora amb Jordi Centellas (autor) de l'espectacle, diu que quan van fer la creació no volien explicar una història sinó emmarcar la realitat: "Hem fet una condensació per mostrar el vessant humà d'un col·lectiu, els moviments del qual desperten la curiositat del no-client".
Una de les dues prostitutes -la més pobra- té un mal dia, que comença amb un client que li roba la bossa. La veïna té para-sol, ràdio, uns macarres més ben situats que el d'ella -un pilladet que ha de venir a peu a portar-li aigua- i va fent clients mentre que a ella tots se li escapen. La inquietud pels clients que no arriben es traspassa al públic, que no para de mirar a banda i banda de la carretera. La part humana de l'obra, senzilla i efectiva, és que el pilladet porta un para-sol nou per a la pobra, perquè és el seu aniversari. El dia canvia de cop amb una festa sorpresa amenitzada pels macarres de la veïna, que li ofereixen un concert de bugui-bugui.
A part d'una banda en directe, la música la posa una emissora de ràdio de debò, que cada dia, esclar, és diferent: "Sembla mentida, però l'espectacle canvia i és fantàstic. Un dia van tocar Qualsevol nit pot sortir el sol i van passar coses, un altre dia va coincidir amb notícies...;", explica Dausà. La Reial Companyia de Teatre de Catalunya va preparar Kurva als nous Laboratoris de Creació, que impliquen la residència de la companyia a Tàrrega i que són un preludi del reclamat Centre de Creació.
En la línia d'espais no convencionals, la companyia francesa Carabosse va tocar sostre amb la instal·lació Paisatge de foc a Talladell, un poblet de pedra a 1,5 km de Tàrrega. La seva proposta és construir paisatges amb il·luminació de foc real i un artístic mobiliari d'escultures de ferro. Els habitants del poble n'estaven admirats: "És un privilegi, ho trobarem a faltar ", comentava una veïna.
Un poble de foc
L'insòlit decorat convidava a passejar pel poble sentint aromes, escalfor, i envoltava el vianant en un món oníric que els professionals, també envaïts, vam haver de pragmatitzar per no oblidar el gran desplegament tècnic i el treball que suposa transportar escultures, instal·lar-les, posar el foc amb seguretat i bons aromes i amenitzar-ho tot amb uns poètics músics en directe que apareixen per les places. Carabosse té una gran experiència: amb vint anys de trajectòria, han il·luminat el Kremlin, el desert de Mali i molts punts d'Europa.
Al carrer, però, utilitzant el seu propi escenari, la companyia Bash Street Theatre va tornar a acaparar l'eufòria del públic de totes les edats amb The Station. Tàrrega els coneix: fa un parell d'anys es van endur el premi Caixa Catalunya per Cliff-langer!.
The Station planteja els embolics que succeeixen en una estació de tren, en temps de locomotores de carbó, quan una banda de músics es barreja amb una banda de lladres que han pispat la Monna Lisa.
Dilluns, 14 de juny del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 |