Woody Allen explica que ha de fer encaixar els seus rodatges a l'estranger amb les vacances escolars de les seves dues filles
MEDIAPRO
Vicky Cristina Barcelona s'estrena divendres al nostre país. Per anar fent boca, ja es troba a les llibreries Conversaciones con Woody Allen (Lumen, 2008), una síntesi de les llargues entrevistes que el cineasta de Manhattan ha concedit a Eric Lax durant trenta-sis anys. El biògraf va conèixer el seu personatge poc després de l'estrena de Bananas i, des de llavors, l'ha seguit en platós de rodatge, sales de muntatge i al seu apartament a Nova York. El 1991 va publicar una biografia convencional i ara l'amplia amb aquest llibre d'entrevistes on Woody Allen s'esplaia sobre el seu ofici.
Lax, al pròleg, adverteix que el cineasta "és l'antítesi del personatge que interpreta a la pantalla, un home desesperat i en crisi". Les llargues converses que segueixen matisen, tanmateix, aquest diagnòstic per revelar un cineasta neuròtic, hiperactiu i obsessionat amb una feina que l'apassiona. "Ahir vaig veure El setè segell i avui Crits i murmuris. Quan veig els films de Bergman em pregunto què estic fent", afirma amb aparent modèstia un cineasta que admira per igual Bergman i Bob Hope i també ha tributat explícits homenatges a Fellini o a l'expressionisme alemany.
Urbanita fins al moll de l'os, viu a Manhattan i l'ha filmat com cap altre realitzador. Va dormir una sola nit en una mansió que va adquirir als Hamptons i no dubta a citar el Marlon Brando de La llei del silenci -"els grills em posen nerviós"- per expressar el seu odi al camp. És per aquest motiu que també ha rodat a Venècia (Tothom diu "I love you"), Londres (Match point) i, l'estiu passat, a Barcelona. Aquest èxode professional s'explica perquè a Europa és molt més ben acollit que als Estats Units, però té l'obligació de fer encaixar els seus rodatges amb les vacances escolars de les seves dues filles.
Amb Barcelona va tenir dubtes, a causa de la calor, però va acabar acceptant una oferta que, segons confessa ell mateix en un "diari espanyol" publicat pel New York Times, "no era gran cosa, però el meu agent va aconseguir arrencar un percentatge de les recaptacions del film per sobre dels 400 milions de dòlars".
Allen desvela a Lax que escriu primer a mà i desprès ho passa a la mateixa màquina d'escriure que va comprar quan tenia setze anys. Els seus films alternen la comèdia amb el drama tot i que és conscient que el primer d'aquests gèneres és més difícil i té molta menys repercussió artística. Rebutja, d'altra banda, el vocabulari gruixut i es molt púdic amb les escenes eròtiques, tot i que no amaga que, anys enrere, s'hauria reservat les escenes tòrrides que Javier Bardem interpreta amb Scarlett Johanson a Vicky Cristina Barcelona.
Woody Allen considera La rosa porpra del Caire, Marits i mullers i Match point les seves pel·lícules preferides d'una filmografia que considera molt menys influent que les de Coppola, Spielberg o Kubrick. "Si jo sóc un geni, què son llavors Shakespeare, Mozart o Einstein?", es pregunta. I respon qualificant-se, modestament, com "un humorista de Brooklyn i Broadway que ha tingut molta sort".
Dilluns, 14 de juny del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 |