• Imprimir

Marina Rossell repassa la seva trajectòria amb motiu del concert que oferirà demà al Liceu al voltant de cançons pròpies i de les cançons recuperades de la Renaixença

Fer girar la roda

J.M. Hernández Ripoll

Marina Rossell diu que les cançons tradicionals que ha versionat li han donat moltes satisfaccions, fins al punt de fer-la debutar al Liceu
MIQUEL ANGLARILL

Marina Rossell debutarà demà a l'escenari del Liceu per oferir un concert extraordinari. Començarà amb composicions pròpies i acabarà repassant les cançons modernistes i de la Renaixença que han integrat els seus últims discos. La cantautora afirma que serà una actuació senzilla i íntima. Una cita amb la qual farà girar la roda de la vida. D'una vida que comença al Gornal, el poble on va créixer envoltada de les mateixes melodies que ara descarregarà al temple musical de la Rambla.

Els orígens

"Jo sóc filla de pagès, la tercera de cinc germans. Vivia al Gornal, un poble del Penedès. I recordo que la meva mare, que al cel sia, em feia portar la carmanyola al meu pare allà a la vinya. I recordo que, quan marxàvem, carregàvem el carro amb albergínies, tomàquets, patates, enciams, albercocs. Aquella era l'època de totes aquestes cançons que ara canto. Unes cançons que la mare cantava mentre rentava la roba. A catecisme ens ensenyaven el Virolai, Les pregàries del Remei i tot això... I les caramelles: La santa espina, Per tu ploro. I també Els pastorets. Tinc la imatge que ara agafo totes aquestes cançons i les poso dins del carro per descarregar-les al Liceu".

L'ofici

"Era molt jove quan vaig venir a treballar a Barcelona. Durant el dia feia d'infermera i a la nit estudiava música. La primera cosa que vaig gravar va ser un disc amb l'Antoni Ros Marbà i en Jaume Piques que es deia Llegendes de Catalunya. Jo tenia 19 o 20 anys, i allò em va donar molta autoestima. Jo no sabia que tenia bona veu i per a mi va ser molt important que en Ros Marbà em valorés i em digués que tenia una veu d'or. Aleshores va ser quan vaig convence'm que d'allò en podia fer una ofici. Tot era molt intuïtiu. En el moment en què vaig veure que podia guanyar-me la vida, vaig plegar de fer guàrdies de nit".

La Transició

"En temps de la Nova Cançó, era un bebè. Jo sóc la cantant de la Transició i això significa que em vaig poder beneficiar del mestratge de tots aquells que van posar una sèrie d'idees noves al servei d'un ofici. I després, també vaig ser prohibida, especialment quan obria les primeres parts de l'Ovidi. I allò em va fer agafar consciència de com les gastava la policia franquista. Va ser com una benedicció: viure els últims alès de la dictadura i després assaborir les primeres passes de la democràcia. Per mi va ser meravellós. Millor que no ser una cantant nascuda en plena llibertat, perquè viure les dues cares em va donar una picardia molt gran".

La gavina

"La meva primera gravació va ser Si volíeu escoltar, amb arranjaments d'en Lluís Llach. El disc va tenir molt bona acollida, amb algunes cançons populars transformades per la Maria Aurèlia Capmany i en Joan Oller. Però, sens dubte, La gavina va ser la cançó que em va donar la popularitat. Es pot dir que hi ha un abans i un després de La gavina. D'això ja fa prop de 25 anys. I va significar una gran fortuna per a mi. Perquè és una cançó amb què tothom em relaciona. Gràcies a ella, em van donar un munt de premis. I això es paeix amb alegria, perquè no sóc una cantant comercial, sinó una cantant artesanal amb l'ambició de ser una gran cantant. I faig tot el possible per ser-ho".

La tradició

"Són les cançons de la Renaixença les que em porten al Liceu. He tingut aquesta visió. I jo, simplement, el que he de fer és deixar-les en bon lloc. Les cantava de petita i ara les canto al Liceu. No sé si això és tancar un cercle. Sí que sé que he pogut fer girar la roda. Això sí que ho tinc clar. Aquestes cançons de la Renaixença, del Modernisme i del Noucentisme, m'han donat moltes satisfaccions i amb elles he visitat mig món. Per exemple, vaig cantar El cant dels ocells de l'Espriu la Nit de Nadal de fa dos anys a la plaça del pessebre de Betlem".

L'infortuni

"La idea d'actuar al Liceu surt d'un infortuni que he viscut, que ara no cal recordar. Això era pels volts de Nadal i primer vaig valorar la possibilitat de fer-ho per Sant Jordi, però potser era massa aviat i m'hauria posat molt nerviosa. Així és com vaig decidir-me per l'11 de setembre, i també perquè aquestes cançons tradicionals encaixen perfectament en una data com aquesta, que incita a retrobar-nos amb aquestes composicions d'una manera popular, sense banderes. Retrobar-les amb ambició artística, però des de la humilitat. Construir un espectacle ben fet, on tot estigui ben posat després de treballar a fons les dinàmiques, els matisos i la manera de cantar-les".

El Liceu

"El títol és De la Renaixença als nostres dies, perquè no vull oblidar-me d'altres temes importants per mi. Començaré amb alguna cançó a cappella i amb algunes de meves. No vull fer els deutes de sempre. Engegaré un nou grup, amb en Xavi Lloses, que té una manera molt particular de tocar el piano; també hi ha un noi molt interessant que toca el contrabaix que es diu Miquel Àngel Cordero; amb Aleix Tobias, un percussionista que lidera un grup de percussions ibèriques que es diu Coetus, que també vindran; i amb l'Eduard Iniesta a les guitarres i la direcció artística. Tots són músics complets".