• Imprimir

Mickey Rourke aspira al premi d'interpretació de la Mostra amb el retrat d'una vella glòria del 'wrestling'

Estrella solitària

Bernat Salvà

Mickey Rourke amb Evan Rachel Wood, entre els fotògrafs, durant la presentació de 'The wrestler'
ALBERTO PIZZOLI / AFP

Mickey Rourke va brillar ahir sobre el cel del Lido com una estrella solitària en el sentit més literal del terme. Estrella perquè, amb el seu paper a The wrestler, de Darren Aronofsky, recupera l'esplendor d'aquell actor que, 20 anys enrere, era vist com "el nou James Dean" i protagonitzava èxits comercials històrics com Nou setmanes i mitja. Solitària, perquè, en els darrers compassos d'una edició de la Mostra de Venècia molt deficitària en glamur, l'actor nord-americà s'ha erigit en el gran protagonista. I solitari, també, perquè ell mateix va afirmar: "No he tingut cap problema per connectar amb la profunda solitud del meu personatge a The wrestler, perquè forma part de mi des de sempre".

Randy The Ram Robinson és un excampió de wrestling, les lluites espectacle protagonitzades per combatents musculosos en què tot s'hi val. Una violenta modalitat de lluita lliure molt popular als EUA.

Com el personatge, Mickey Rourke va arribar al cim de la popularitat als anys 80. També ha combatut sobre un ring: va deixar el cinema a principis dels 90 per iniciar una breu carrera com a boxejador. I com Randy, la carrera de l'actor no ha tornat a agafar la volada dels seus bons temps. Fins ahir. Rourke està sensacional en el paper d'un lluitador madur que pateix un atac de cor després d'un combat i es veu obligat a deixar l'única cosa que sap fer a la vida.

Com un boxejador que esquiva cops, Rourke va evitar respondre en un parell d'ocasions a les comparacions entre la seva vida i el personatge, però va acabar parlant-ne: "En tot cas, faria un paral·lelisme amb la meva carrera fa 15 anys, quan les coses no m'anaven gaire bé. Molta gent m'ha preguntat si això és un retorn, però el concepte de retorn és ambigu, molt difícil de definir. En tot cas, m'agradaria que ho fos" .

Rourke menyspreava el wrestling, com fan molts boxejadors, però un curs intensiu de dos mesos li va canviar l'opinió: "Ara li tinc més respecte, hi ha molta part de coreografia, però els lluitadors realment es fan mal, i molts acaben amb lesions per a tota la vida. Vam fer molta recerca, i em vaig adonar que, com al cinema i la política, hi ha esportistes que es fan cèlebres, i d'altres de molt bons que no arriben a tenir mai èxit".

Darren Aronofsky remarca "la total llibertat" que va donar a Mickey Rourke per afrontar el personatge, amb la intenció d'"explorar totes les facetes de la seva personalitat: darrere l'home dur i musculós s'hi amaga un ésser vulnerable". El director de Rèquiem per un somni canvia radicalment d'estil. "Si Madonna ens ha ensenyat alguna cosa, és que cal reinventar-se contínuament", va dir mig en broma.

The wrestler és l'enèsima història sobre la inadaptació d'una exestrella de l'esport. Toro salvatge és un referent del subgènere, inabastable per a un bon professional del cinema com Darren Aronofsky. És principalment Rourke qui eleva la pel·lícula per sobre de la mitjana, qui la fa mereixedora de ser a la Mostra i de guanyar algun premi. D'interpretació, naturalment.