• Imprimir

Cinema

Ombres de Venècia

Esteve Riambau

Fernando Fernán-Gómez i Dolores Pradera van ser els protagonistes de 'Vida en sombras', de Llobet-Gràcia
5TH VENICE FILM FESTIVAL

Curiosament l'única pel·lícula íntegrament espanyola projectada en aquesta edició de la Mostra de Venècia és Vida en sombras, una producció madrilenya rodada a Barcelona pel català Llorenç Llobet-Gràcia el 1947. No es tracta de valorar ara les causes del desencontre que el cinema espanyol contemporani manté, des de ja fa molts anys, amb els grans festivals internacionals en general i amb el de Venècia en particular. L'any passat, José Luis Guerín i Pere Portabella -dos capdavanters de l'avantguarda catalana- van salvar la papereta. Enguany, el director del certamen italià s'ha capbussat en la història per revalorar internacionalment un film certament peculiar d'ara fa seixanta anys.

Rodat als anys més foscos de la dictadura franquista i no estrenat fins al 1953, Vida en sombras és un cant al cinema enlairat per un realitzador sabadellenc que portava vint anys darrere la seva càmera amateur, i també com a exhibidor, quan va tenir l'oportunitat de fer el salt a l'àmbit professional. Darrere el protagonista d'aquest film, insòlit llavors i ara gratament sorprenent, Fernando Fernán-Gómez encarna un gens dissimulat alter ego de Llobet-Gràcia, un personatge que la ficció fa néixer el 1905 en una barraca de cinema per després convertir-se en operador de noticiaris documentals. La Guerra Civil es creua en aquesta trajectòria, que culmina, igual que a la realitat, amb la seva redempció cinematogràfica.

Explícites referències als nòvios que es declaren durant una projecció de la versió de Romeu i Julieta dirigida per George Cukor, imatges dels barcelonins estudis Orphea en plena activitat o la façana del cinema Coliseum, on projecten Rebeca, contagien Vida en sombras de la passió cinèfila que patia el seu realitzador, mort el 1976. El gran mèrit del film, tanmateix, consisteix a esponjar la pantalla perquè, malgrat les circumstàncies polítiques imperants, també hi penetri la realitat. Insòlitament, la implacable censura franquista va deixar passar el fragment documental que inclou una locució del president Lluís Companys i explícites referències al fet que la Guerra Civil és la causant de la tragèdia personal del protagonista.

Lluny de les gestes cantades pels cineastes addictes al règim, Vida en sombras subratlla la dimensió humana d'un personatge que paga amb la pèrdua de la seva primera dona -interpretada per Dolores Pradera- una desmesurada passió pel cinema fins que les ombres de Hitchcock li obren el camí de retorn a la realitat. Tan insòlita pel·lícula no va patir problemes ideològics, però sí una baixa qualificació administrativa que arruïnà la fortuna personal invertida pel realitzador i condemnà la seva carrera comercial a l'ostracisme. Caldria esperar fins al 1983 perquè la Setmana Internacional de Cinema de Barcelona en projectés una còpia restaurada per l'historiador Ferran Alberich. Ell mateix realitzà un documental -també exhibit a Venècia- sobre Llobet-Gràcia que consolidà la reputació internacional de la seva única però fascinant pel·lícula, ara també reivindicada en el marc de l'exigència artística de la Mostra.