• Imprimir

El Lliure ofereix el millor teatre anglosaxó i obres dirigides per Veronese, Castorf, Ostermeier i Barceló

Una finestra al teatre europeu

Andreu Gomila

Foto de família dels protagonistes de la nova temporada de teatre al Lliure
ROS RIBAS

El Teatre Lliure continua apostant per ser la finestra per on els espectadors catalans poden conèixer de primera mà quin és el millor teatre que es fa a fora i com interpreten els creadors locals els millors textos contemporanis. Com deia ahir el seu director, Àlex Rigola, "escollim bons espectacles que ajudin a apujar el nivell dels nostres espectadors, que alhora els faran més exigents amb nosaltres". I aquesta temporada 2008/2009 l'escenari de Montjuïc ha programat la que és, a priori, una de les millors temporades dels últims anys, potser amb l'única trava d'oferir, a banda del muntatge anual de l'imprescindible Carles Santos, Piturrino fa de músic, només dos textos nous d'autors catalans: Un tal ímpetu vital (març del 2009), del jove Jordi Oriol, i El bordell, de Lluïsa Cunillé (novembre del 2008), la qual s'estrenarà a la Sala Fabià Puigserver. Repetirà el Coral romput, de Vicent Andrés Estellés.

En conjunt, la temporada tindrà un aire molt anglosaxó. A les obres de Tom Stoppard (Rock'n'Roll), Doris Lessing (Jugar amb un tigre), Martin McDonagh (L'home dels coixins) i Harold Pinter (Traïció), que es van anunciar al juliol, s'hi afegeixen Arthur Miller (Mort d'un viatjant), Neil LaBute (La forma de les coses) i Richard Dresser (Días mejores). Tanta acumulació es deu, segons Rigola, a la casualitat o, potser, va remarcar, "al que està passant" en el panorama del teatre europeu, on els millors textos provenen sobretot de les illes britàniques.

Però, a banda dels textos, el Lliure és un teatre de directors. El mateix Rigola inaugurarà la temporada el 18 de setembre amb Rock'n'Roll, en el que serà un any molt actiu per al patró del teatre, ja que també hi portarà la peça de Dresser, que coprodueixen el Teatro de la Abadía de Madrid, el festival Temporada Alta i el CAER de Reus, i El buñuelo de Hamlet, una obra de Luis Buñuel i Pepín Bello que el director ha fet per a l'Expo de Saragossa.

Xavier Albertí, Carlota Subirós, Xicu Masó, Mario Gas i Carles Alfaro seran els altres directors de l'escena catalana que tindran el protagonisme de la temporada, difícil de compartir amb les estrelles del panorama europeu que trepitjaran Barcelona, on el Lliure és el seu punt de referència. L'argentí Daniel Veronese portarà dos espectacles (Espía a una mujer que se mata i Mujeres mataron caballos), però els més esperats seran els alemanys Thomas Ostermeier, amb un Hamlet que promet, i Frank Castorf, amb la dramatització de la novel·la Nord, de l'escriptor filonazi francès Louis-Ferdinand Céline. Una obra que va en la mateixa línia de reflexió sobre el nazisme és Mefisto for ever, que ens portarà el belga Guy Cassiers.

Les altres perles són de dansa, en especial l'estrena a Barcelona de Paso doble, del pintor Miquel Barceló i el coreògraf Josef Nadj, i Once, d'Anne Teresa de Keersmaeker. Les companyies Gelabert Azzopardi i Mal Pelo també estrenaran les seves últimes creacions. I, en el plànol musical, Lluís Llach tornarà als escenaris, tot i que només serà per tocar el piano a Miquel, un homenatge a Martí i Pol.