• Imprimir

Kathryn Bigelow proposa a 'The hurt locker', una visió psicològica i plena d'adrenalina del conflicte de l'Iraq

La guerra droga

Bernat Salvà

Kathryn Bigelow durant la presentació del seu film 'The hurt locker'
CLAUDIO ONORATI / EFE

Kathryn Bigelow, una de les poques dones que dirigeixen a Hollywood, ha aconseguit una certa popularitat mitjançant pel·lícules (L'anomenen Bodhi, K-19...) que no surten dels paràmetres del cinema comercial de Hollywood, protagonitzades per soldats, policies corruptes, delinqüents, surfistes i altres personatges masculins. Però si Bigelow va ser ahir a la Mostra de Venècia, passejant els seus 1,82 metres d'alçada i una bellesa més pròpia d'una actriu que d'una realitzadora, és perquè el seu cinema depassa el pur entreteniment i ha anat configurant un món creatiu personal, una visió del cinema que ara posa la guerra de l'Iraq al punt de mira.

Cineasta de pocs films, per a The hurt locker va trobar la inspiració en un llibre del periodista Mark Boal, conegut pel guió (i el llibre que el va inspirar) d'A la vall d'Elah, un excel·lent film sobre l'Iraq que va passar l'any passat per la Mostra. Boal s'inspira ara en les experiències que va viure al costat dels artificiers de l'exèrcit nord-americà que desactiven bombes a la guerra de l'Iraq. Dos protagonistes poc coneguts, Jeremy Renner i Anthony Mackie, i secundaris de renom, com Guy Pierce i Ralph Fiennes, interpreten aquest film.

La directora va explicar que "he volgut fer un retrat, una representació psicològica de la guerra". "Totes les guerres són una tragèdia -continua-, i aquesta no és una excepció. Espero que algun dia viurem en un món en què les guerres seran substituïdes per la diplomàcia. Però això no treu que em sembli interessant donar a conèixer al públic com és de veritat la guerra, com la viuen des del punt de vista psicològic aquests artificiers voluntaris que es juguen la vida contínuament. Per a ells la guerra és com una droga".

La directora nega que doni una visió "esteticista" de la guerra, però aquest punt és discutible en algunes escenes. En qualsevol cas, The hurt locker queda lluny de la profunditat dramàtica de l'anterior treball de Mark Boal, A la vall d'Elah.

La postguerra algueresa

En aquesta Mostra en què fins i tot els que repeteixen semblen haver perdut inspiració, tampoc hi va haver sort amb Gabbla, pel·lícula d'Algèria que segons el seu director, Tariq Teguia, vol "traçar línies per damunt del paisatge de la postguerra". Estancada al llarg de la primera part en una sèrie de personatges i situacions que no condueixen enlloc, la pel·lícula pren una certa volada en la darrera hora, quan esdevé una road movie amb el topògraf protagonista i una immigrant subsahariana sense papers fugint cap al no-res per camins polsosos, enmig de paisatges meravellosos.