• Imprimir

Tres films a competició de França, Rússia i Etiòpia confirmen el baix nivell d'aquesta edició i converteixen en protagonista Natalie Portman, que debuta com a directora

Decepció a la Mostra

Bernat Salvà / VENÈCIA. ENVIAT ESPECIAL

Natalie Portman va presentar ahir a Venècia el seu primer curt, 'Eve'
CLAUDIO ONORATI / EFE

Els grans noms d'aquesta 65a edició de la Mostra de Venècia eren més aviat escassos, però són ara mateix, amb alguna excepció com l'italoxilè Marco Bechis, els que semblen tenir més possibilitats de figurar al palmarès: Hayao Miyazaki, Guillermo Arriaga i Takeshi Kitano. Una sensació confirmada ahir amb la presentació de tres pel·lícules provinents d'Etiòpia, França i Rússia. Les esperances de tornar a aixecar el vol, a hores d'ara, estan posades en els tres films nord-americans que es presentaran els tres darrers dies de competició, dirigits per Jonathan Demme, Kathryn Bigelow i Darren Aronofsky.

No és estrany, doncs, que Natalie Portman acaparés ahir protagonisme amb el seu debut com a directora. L'actriu de Star wars ha dirigit el curt Eve, que té els veterans Lauren Bacall i Ben Gazzara i la jove Olivia Thirlby com a protagonistes. "Sempre he estat interessada a escriure i dirigir -va explicar ahir davant nombrosos periodistes-. M'agrada molt la idea de crear alguna cosa i, tot i que els actors també creem, ho fem a partir de la visió d'algú altre".

"Els actors tenim tant de temps lliure entre pel·lícula i pel·lícula que intentes mantenir-te inquiet i busques una sortida creativa i no sempre hi ha un treball interpretatiu per omplir aquesta necessitat", va dir Portman, que, tot i tenir només 27 anys, en fa 16 que es dedica al cinema.

La feina d'actriu ha sigut per a ella una inspiració: "Tots els directors amb qui he treballat m'han influït d'una manera o altra, especialment Anthony Minghella [la va dirigir a Cold mountain], que probablement és el més important, des del punt de vista de l'actor, amb qui he treballat". La pel·lícula s'inspira "en la relació amb la meva àvia", i confronta dues generacions: "La dona educada per ser maca i encantadora i la noia jove i independent".

Cosmonautes i Txékhov

El més interessant dels films en concurs ahir va ser Bumaznyj soldat, pel·lícula russa dirigida per Aleksei German jr., que retrata una època de la Unió Soviètica, a començaments dels 60, a través de l'equip mèdic que controla els aspirants a convertir-se en el primer astronauta de la història de la humanitat. Finalment va ser Iuri Gagarin el que va passar a la història, però el director s'interessa ben poc per l'èpica. El film és ple d'ecos i referències a Txékhov, però transmet amb tanta intensitat la sensació de claustrofòbia dels protagonistes, perduts en una zona remota del Kazakhstan, que s'acaba fent feixuc i interminable, a diferència de qualsevol obra de Txékhov.

L'escridassada del festival se l'ha endut el cineasta experimental alemany Werner Schroeter amb Nuit de chien (Nit de gos), una adaptació de la novel·la Para esta noche, de Juan Carlos Onetti. A les seves mans, esdevé una història kafkiana, ambientada en una ciutat immersa en el caos d'una guerra en què no queda clar qui són els enemics, amb una interpretació i posada en escena poc naturalistes i un seguit d'escenes absurdes que van acabar amb la paciència de gairebé tothom. Tampoc no va convèncer l'etíop Haile Gerinta i Teza i la seva història sobre el desencant d'un metge idealista que aspirava a canviar el món.